‘Prendre la paraula’ per reconquerir el món

BarcelonaEs pot parlar de llibertat en un món cada cop més desigual? ¿Encara són sobirans els estats en un context de globalització imparable? ¿És viable, avui, l’estat del benestar? ¿Es pot aspirar al progrés continu en un món de recursos finits? El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) inaugura demà un nou cicle de debats públics centrats, aquest any, en la reflexió al voltant dels conceptes tradicionals del pensament polític.

Una invitació a repensar el sentit de paraules com llibertat, igualtat, justícia, comunitat, riquesa, benestar i ciutadania en un context en què la realitat desborda les seves definicions i en un escenari de crisis múltiples. Posar la paraula al centre del debat, partint de la convicció que el seu domini és imprescindible per actuar i transformar aquesta realitat accelerada. “Conquerir la paraula és el pas previ de la política. Prendre la paraula és, per tant, un imperatiu. Una invitació a reconquerir el llenguatge com a via per apropiar-nos de la política i el món”, afirma Judit Carrera, cap del centre de documentació i debat del CCCB, que reconeix que l’enllaç de paraula i acció està inspirat en el pensament de Hannah Arendt.

El filòsof Josep Ramoneda aprofundeix en l’argument: “Les hegemonies ideològiques que s’imposen són les que aconsegueixen que la gent assumeixi els seus conceptes per explicar la realitat”. En un procés de canvi com l’actual, de dimensions tan inabastables i de conseqüències tan incertes, Ramoneda considera que “és evident que qui tingui el control de la paraula tindrà la capacitat performativa”. I conclou: “Qui imposi el seu llenguatge tindrà més possibilitats d’endur-se l’hegemonia”.

El sociòleg Peter Wagner, un dels ponents de les conferències, precisa que tots aquests conceptes s’han estat formant durant dos segles, des de la Revolució Francesa. “Ara estem en un procés de transformació d’aquesta etapa històrica i, per tant, també dels conceptes amb els quals hem interpretat el món”, afirma.

La sensació que l’ésser humà viu en el tombant d’un període històric, que l’obliga a repensar-se a si mateix i al seu llenguatge, segurament s’ha vist accentuada arran de la brutal crisi econòmica i els efectes col·laterals de l’economia neoliberal. Però aquesta crisi de crisis va més enllà i té també l’origen en l’acceleració de la globalització i la revolució tecnològica. Dues cares d’una mateixa moneda que, segons Ramoneda, no té precedents en la història: “Cap de les moltes mutacions de l’espècie humana ha tingut la intensitat tecnològica de l’actual. Estem treballant amb uns elements digitals que no sabem fins a quin punt l’ésser humà, que és analògic, pot aguantar”, apunta.

“Quan plantegem aquest debat no pensem només en la crisi econòmica, sinó en moltes crisis que s’han entrellaçat: la de la sobirania, la de la democràcia representativa, la pèrdua de referents morals. I creiem que hi ha també una crisi de la paraula”, assenyala Carrera. El cicle està pensat com un espai de reflexió, una pausa enmig de la velocitat actual per convidar “a parar un moment, agafar perspectiva entre tanta acceleració i tornar a preguntar-nos què vol dir ser una societat justa, o què hauria de voler dir”.

Recuperar la dimensió social

Què vol dir avui justícia, comunitat o sobirania?

“L’autonomia de l’individu és una de les grans conquestes de la modernitat, però els éssers humans són relacionals”, recorda Ramoneda. La tensió entre individu i societat continua vigent, però es mou en paràmetres radicalment nous. En aquest sentit, el primer a encetar el cicle -que se celebrarà cada dilluns al CCCB fins al 16 de març- serà el filòsof i sociòleg Axel Honneth, que parlarà del concepte de llibertat i serà presentat pel director del centre, Vicenç Villatoro. La prestigiosa sociòloga Saskia Sassen, un dels grans referents actuals en l’anàlisi de la globalització i els fenòmens migratoris, posarà el focus, el dia 2 de febrer, en la idea d’igualtat i justícia a partir del seu últim llibre, Expulsiones. Brutalidad y complejidad en la economía global.

Fina Birulés, Albert Lladó, Manel Ollé i Isabella Gresser debatran sobre la idea de comunitat. Ho faran a partir del documental La societat del cansament, realitzat per Gresser i basat en un dels conceptes més populars de l’obra del filòsof coreà Byung-Chul Han, un dels més llegits del moment. En un moment de fusió de fronteres físiques, financeres i culturals, Montserrat Guibernau explorarà la vigència dels conceptes estat i sobirania el dia 2 de març. I la filòsofa turca Seyla Benhabib tancarà el cicle el 16 de març delimitant la noció de ciutadania.

Repensar la dimensió econòmica

Un debat sobre el progrés, el capitalisme i el benestar

La conseqüència més visible dels excessos de l’economia neoliberal i de la crisi d’una socialdemocràcia que no ha sabut articular alternatives és el retrocés, qui sap si irreversible, de l’estat del benestar. Abordarà la qüestió l’historiador finlandès Bo Stråth el dia 16 de febrer. Una setmana després, el sociòleg francès Luc Boltanski oferirà una lectura pròpia dels conceptes riquesa, valor i crítica. Peter Wagner intentarà definir, en la seva conferència del 9 de març, en què queda la idea de progrés i a què ens referim avui quan parlem de modernitat: “La història del progrés és la història de la dominació d’unes elits i del control de la naturalesa. Això s’ha acabat perquè la dominació formal ja no és justificable i l’explotació de la natura està al límit. No hem d’abandonar el concepte de progrés perquè el necessitem, però l’hem de tornar a interpretar”.

Vuit debats per tornar a emparaular el món. Conceptes que havien caigut en desús i ara ressorgeixen i paraules que han caducat i exigeixen una revisió crítica. Vuit discussions pensades per suscitar nous interrogants: “No oferim respostes, plantegem preguntes. La nostra funció és enriquir el debat de l’esfera pública”, assenyala Carrera. El CCCB aspira a fer de pont entre la societat civil i el debat acadèmic. I a reivindicar les humanitats, que “són la via per qüestionar críticament el món”, afirma Carrera. Reivindicar-les sobretot ara en un context que tendeix a arraconar-les és fonamental, segons Ramoneda, perquè “donen la pausa, la perspectiva i la distància necessàries per llegir la realitat abans que no puguem seguir el seu ritme”.