Publicitat
Publicitat

PREMIS DE L'ACADÈMIA DE HOLLYWOOD

França acull amb entusiasme i suspicàcies la històrica victòria de 'The artist' als Oscars

"Putain, génial, merci!"

Una paraula no apta per a la implacable correcció política nord-americana va passar per alt als censors de la cadena ABC, propietat del grup Disney, que retransmetia la cerimònia dels Oscars amb uns segons de retard respecte al directe per evitar aquest tipus de relliscades sobre l'escenari. "Putain, génial, merci! ", va exclamar Jean Dujardin en rebre l'estatueta a la millor interpretació masculina, una de les cinc que certificaven l'èxit de The artist a la nit dels Oscars. La desbocada eufòria de l'actor, que mesos enrere només era considerat un actor acceptable de comèdies de segona, semblava més que justificada. La nit havia estat històrica per a una pel·lícula en què ningú no va creure mai. I, per extensió, per a tot el cinema francès.

França va seguir celebrant ahir una victòria que mai no va veure venir amb una barreja d'entusiasme i suspicàcia. D'una banda, tot el país va assistir a la rebuda triomfal de Dujardin a l'aeroport parisenc de Charles de Gaulle, així com a les declaracions efusives de la plana major de la classe política. "L'èxit de The artist és la prova de la vitalitat excepcional del nostre cinema i de l'èxit de les polítiques conduïdes pels poders públics per reconfortar l'excel·lència d'aquesta gran indústria francesa", va expressar el president Nicolas Sarkozy, poc abans que el seu rival a la contesa electoral, François Hollande, també felicités l'equip de la pel·lícula, "una llegenda del cinema francès".

Però, d'altra banda, hi ha la sospita que una pel·lícula "autènticament francesa" mai no hauria aconseguit un reconeixement similar, com ha expressat repetidament la premsa francesa les últimes setmanes. Homenatge a l'edat daurada del cinema nord-americà, The artist va ser rodada a Hollywood, amb equips locals i en llengua anglesa (no audible). A més, el seu èxit hauria estat difícil d'assolir sense la complicitat del totpoderós Harvey Weinstein, que va estrenar-la als Estats Units i ha orquestrat la campanya mediàtica que ha donat a la pel·lícula cinc estatuetes. A l'altra banda de l'Atlàntic, molts espectadors desconeixen que la nacionalitat de la pel·lícula és francesa.

Fer el salt a Hollywood

El mateix director, Michel Hazanavicius, ha reconegut que la inspiració és "més nord-americana que francesa". Durant una gala deliberadament nostàlgica, tot l'equip va elogiar la cultura del país d'acollida de la mateixa manera que ho fa la pel·lícula. "Estimo el vostre país", va afirmar Dujardin, abans de citar Douglas Fairbanks com a principal inspiració per a la seva interpretació. Després, en pujar a l'escenari, Hazanavicius donava les gràcies a tres persones: "Billy Wilder, Billy Wilder i Billy Wilder".

El futur de tots dos a Hollywood sembla assegurat. El director ultima els preparatius d'un remake d' Els àngels perduts , de Fred Zinnemann. Hauria de rodar-la en francès, però no sembla gens improbable que rebi una substanciosa injecció financera d'una major nord-americana. De nou, la protagonista serà la seva parella, Bérénice Béjo, l'actriu Peppy Miller a The artist .

Dujardin, per la seva banda, hauria rebut ofertes de Hollywood que, de moment, no han transcendit. Tot i el seu nivell d'anglès, que reconeix deficient, l'actor ha seduït els Estats Units a través d'un circuit intensiu pels late shows televisius, en què no ha dubtat a explotar tots els estereotips francesos imaginables. Amb tot, ha assegurat que seguirà triant amb el mateix criteri que fins ara. La seva nova pel·lícula, Les infidèles , s'estrena avui a França després d'una forta polèmica per una campanya publicitària considerada ofensiva respecte a les dones.

Aquesta victòria sense precedents és motiu de felicitacions entre el gremi, però també ha servit perquè bona part del sector reaccioni alarmada davant del triomfalisme exhibit. L'èxit espectacular de quatre o cinc pel·lícules -com The artist , Polisse i sobretot Intocable , que arriba a la cartellera catalana la setmana vinent- no hauria de camuflar una realitat que, per a una immensa majoria de professionals, segueix sent força precària. Amb tot, les xifres semblen immillorables. El 2011, gairebé 38 milions d'espectadors van passar per les sales franceses. No n'hi havia hagut tants des del 1966, quan no existien ni el DVD ni les descàrregues il·legals.

Més continguts de