Publicitat
Publicitat

Què m'has de dir, Joan?

"Què m'has de dir, Joan?" La frase era del Paco Moran a la propaganda radiofònica de la versió de La extraña pareja que feia amb el Joan Pera. Amb els amics la fem servir com a muletilla , per expressar la fatalitat d'alguna situació. "Què m'has de dir, Joan?" Amb l'accent andalús que el caracteritzava.

S'ha mort un còmic i amb la mort del còmic se'n van tots els riures que va provocar. Les vegades que va ironitzar, a les entrevistes, amb la gana que va passar de petit. Els botifarrons de collita pròpia que afegia a les funcions (les vegades que li va demanar al Joan Pera que digués cullerot )… S'ha mort un còmic i dels riures que va provocar no en queda res més que el record, perquè el teatre és això. No en quedarà res. Ja no el veurem entrar per la platea, un minut abans que comenci la funció, amb l'abric i la roba d'actuar a sota, com un artesà de la comèdia, i ja no ens farà riure.

Conec un camperol que només ha fet que treballar a la vida. No ha tingut diumenges, ni alegries, ni tardes de tele. Només ha munyit vaques, estiu i hivern, i l'única festa que s'ha permès a la vida ha estat anar a veure el Paco Morán al teatre un cop a l'any. No l'he vist riure ni quan la dona li ha fet magarrufes ni quan els fills han tingut fills. Només l'he vist riure veient el Paco Morán. I és per això, per aquests riures dels quals no en queda cap constància, que el còmic es mereix un record.

Més continguts de