La Salamandra celebra 20 anys de compromís musical i social

BarcelonaLa Salamandra no és només una sala de concerts. De fet, són dues sales a l’avinguda del Carrilet de l’Hospitalet de Llobregat, una al número 235 i l’altra al 301. Però sobretot és un projecte sociocultural que participa en iniciatives com les Cases de la Música, l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), les actuacions al carrer de les Festes de Primavera de l’Hospitalet, el Let’s Festival i fins i tot un projecte per acompanyar la formació musical als instituts. Són els fruits de vint anys de compromís musical i social que volen celebrar amb una vintena de concerts. Des d’avui i fins al 18 de juny hi actuaran Oques Grasses, Manu Chao, el Canijo de Jerez, Los Chikos del Maíz, Gatillazo i el Drogas, entre d’altres.

“Som de l’Hospitalet i trobàvem a faltar una sala de concerts i un club alternatiu”, recorda David Lafuente, soci fundador de la Sala Salamandra. En comptes d’esperar que d’altres recollissin aquella necessitat, van decidir tirar pel dret i llogar i condicionar un local en una zona industrial del barri de Sant Josep. El van inaugurar com a club-discoteca el 21 de juny del 1996, i a l’octubre van començar a programar-hi concerts. El pop-rock indie primer i la música mestissa després van articular una proposta que de seguida va trobar un públic, no només de l’Hospitalet, sinó també de Cornellà, Sant Boi i de barris de Barcelona com Sants i les Corts. Tanmateix, no tot va ser bufar i fer ampolles. Malgrat que complien tots els requisits, van topar amb el laberint normatiu. “Vam acumular 62.000 euros en multes, i durant uns mesos vam haver de tancar a les tres de matinada en comptes de les cinc. Això afectava la nostra línia de flotació, perquè amb el club trèiem els diners que després invertíem a programar concerts i activitats”, diu Lafuente. El surrealisme de tot plegat va arribar a l’extrem un dia que la Guàrdia Urbana es va presentar per sancionar-los... mentre l’alcalde era dins de la sala veient un concert. La llicència es va resoldre, però el batibull burocràtic els va dur a impulsar l’ASACC amb altres locals. “Va ser dir: «Nois, no pot ser que cadascú faci la guerra pel seu compte»”, explica Lafuente.

Dues sales a causa de la crisi

Tot això passava del 2000 al 2003, i uns anys després va arribar una altra situació si més no curiosa. “Havíem de deixar la sala perquè hi havia en marxa un projecte per fer-hi pisos. Quan ens van avisar vam obrir la segona sala, més gran, el 2007, i aleshores va petar la bombolla immobiliària i els pisos no es van fer. Vam pensar que si aconseguíem que les dues sales funcionessin seria més fàcil pagar el deute de la nova. I per això tenim les dues”, explica. Ara el projecte immobiliari s’ha reactivat, i la sala vella té els dies comptats, però l’equip de la Salamandra ja està buscant un nou espai.

A més dels concerts, les sales també es fan servir per a enregistraments i perquè els grups preparin els directes. Manel, Love of Lesbian i Dorian, entre molts altres, han fet stages a la Salamandra per assajar els directes abans de sortir de gira. “I Manu Chao ens té com la seva sala d’assaig”, diu Lafuente, content de celebrar els vint anys d’un projecte fonamental per al teixit cultural del país.

El model cultural de les Cases de la Música

“Es diu Cases de la Música, però no té parets”, així descriu David Lafuente un projecte sociomusical compartit per la Salamandra, el Clap de Mataró, la Mirona de Salt, el Vapor de Terrasa i la Stroika de Manresa. Un terç del finançament és privat i la resta de les diferents administracions. Les sales, però, només són una part d’una iniciativa creada com a servei a la comunitat i que contribueix a enfortir el múscul cultural. Les activitats de les Cases de la Música inclouen concerts, cursos de formació, beques, tallers i assessoria, i la cessió d’espais per a assajos i trobades.