Publicitat
Publicitat

San Miguel Primavera Club

El 'soul man' Charles Bradley i el pop de Veronica Falls obren el festival amb èxit de públic

Les estretors són una constant al Primavera Club i la 6a edició, que va arrencar dimarts amb els abonaments exhaurits, no podia ser-ne una excepció. Ja en la primera jornada del festival de tardor del Primavera Sound, es van repetir les habituals cues a la porta de La [2] de l'Apolo, que va omplir tot l'aforament al concert de Veronica Falls.

L'estrena a Barcelona del quartet londinenc de pop sorollós fosc, hereu de The Velvet Underground, The Jesus & Mary Chain i de l'indiepop britànic dels 80, els va servir per presentar en directe les cançons del seu esperat àlbum de debut, publicat al setembre després que els seus dos primers senzills, Found love in a graveyard i Beachy head, tots dos del 2010, fessin soroll a la xarxa. Amb el segon van obrir un repertori en què van tenir temps de tocar l'àlbum gairebé sencer, recuperar la cara B Starry eyes i encara tocar tres temes nous. Ho van fer de manera correcta, amb un so contundent però cristal·lí, que va convèncer sense fer embogir. Tindran una segona oportunitat per intentar-ho al pròxim Primavera Sound. El grup va desitjar tornar-se a trobar amb el públic barceloní al festival.

En canvi, a Charles Bradley, veterà soul man descobert pel segell de música negra amb pedigrí Daptone, no li va faltar la capacitat de connectar amb el públic. A mig camí entre el soul carnós d'Otis Redding i del funk explosiu de James Brown, Bradley va emular els tics dels grans del gènere -obertura de cames inclosa, tot i que té 63 anys- mentre defensava, acompanyat d'un sextet amb secció de metalls, els temes de No time for dreaming (2011). A Bradley, de fet, el carisma i la sensualitat li van sobrar. La presentació de la banda, 20 minuts de solos i metàfores sexuals al voltant dels instruments, es va allargar massa.

Més continguts de