Publicitat
Publicitat

Clàssica

El prestigiós violencel·lista Jean-Guihen Queyras debuta a Barcelona amb l’OBC

“Schumann desprèn modernitat”

El prestigiós violoncel·lista quebequès Jean-Guihen Queyras (Mont-real, 1967), alumne de Pierre Boulez i antic integrant de l’Ensemble Intercontemporain del mestre francès, tocarà amb l’OBC aquest cap de setmana una de les peces estrelles del repertori de Schumann, el Concert per a violoncel, un dels més justament populars i apreciats del repertori. Parlem amb ell. Debuta a Barcelona com a solista.

Què té d’especial aquest concert de Schumann?
Schumann encarna el romanticisme i això vol dir un viatge a les profunditats del sentiments humans, cosa que el compositor alemany ho tradueix amb una escriptura molt contrastada, on el violoncel canta. De fet, la peça comença amb una melodia que expressa un dubte i després, de seguida, canvia de caràcter, per ser més dolç. Molta gent coneix aquesta melodia inicial, però es queden aquí, quan el concert té una estructura poc habitual.

Vostè toca molta música contemporània, potser per haver estat a l’Ensemble Intercontemporain. A què s’assembla el concert de Schumann?
Sempre m’ha agradat tocar coses molt diferents. Amb els contemporanis busco fòrmules clàssiques. I amb Schumann, la modernitat. Per a unes orelles d’ara, és molt sorprenent, sobretot per la modernitat que desprèn.

Va tocar Schumann amb Boulez?
[Riu] No. No el dirigeix massa. No té temps. Ho deixa per als altres.

Què en va aprendre, d’ell?
Una gran exigència en la qualitat del treball. Una gran concentració per treure el millor de cada peça.

Com? Així no ha tocat mai a Barcelona?
De fet, vaig tocar-hi fa molts anys, però com a violoncel·lista de l’Ensemble Intercontemporain. Això és una mena d’atzar. Hi ha llocs on toco molt, com Holanda, on hi sóc molt, darrerement, i d’altres on no ho faig tant.

Toca el mateix instrument que un il·lustre músic català, Jordi Savall. Li agradaria compartir algun projecte amb ell?
Sento una gran admiració pel senyor Savall. El segueixo a través dels seus discos. No sé si tindré ocasió de fer-ho, ja que no hi ha gaire repertori on puguem tocar els dos alhora.

Més continguts de