Els Serra d’Or premien la vitalitat en temps de precarietat

BarcelonaEls premis Serra d’Or celebren 50 anys. Ahir, a l’entrega dels guardons, es barrejaven les veus d’escriptors i intel·lectuals de llarg recorregut amb la de joves talents del teatre que van reivindicar el valor de treballar en una precarietat absoluta. Tot plegat passava en una sala del Palau Moja, on al fons, al costat esquerre, hi ha encara la capella on el poeta Jacint Verdaguer oficiava missa per a la família dels marquesos de Comillas. Verdaguer va viure temps convulsos, igual que els premis Serra d’Or, que van néixer en ple franquisme, amb la censura, les multes i la clandestinitat. I ahir els més joves parlaven de “desertització cultural”. Josep Massot i Muntaner, el director de Serra d’Or i de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, recordava “la persecució i l’ofec” i desitjava que els premis continuïn 50 anys més “amb la mateixa seriositat, el mateix esperit de servei al país i el mateix sentit de responsabilitat que fins ara”.

El primer a recollir el guardó -que no té dotació econòmica- va ser l’escriptor valencià Martí Domínguez per la novel·la La sega, que aborda la vida terrible als masos de la zona (l’Alcalatén, el Maestrat, els Ports) en els primers anys de la postguerra. “És un homenatge als masovers valencians. Volia copsar la seva lluita per la llibertat”, va dir l’escriptor. “ Caïm és un cop de puny sobre la taula”. Així va qualificar la seva obra Josep-Ramon Bach. “És un clam contra la violència i el fanatisme”, va afegir. Pep Albanell, premiat per Les fantasies del nàufrag, va assegurar que escriu sense tenir en compte els criteris imperants. Per això a la novel·la no hi ha males persones: “Vaig voler escriure una novel·la amb bones persones i bons sentiments”. Julià Guillamon, premiat pel retrat de la postguerra a través de Joan Perucho,va assegurar que l’autor de Les històries naturals hauria sigut feliç si hagués sabut que la seva biografia havia guanyat un premi: “Era com un nen, s’apassionava per tot”.

El salt generacional va arribar amb l’entrega de premis de teatre. Joan Yago, autor de la comèdia romàntica metateatral i generacional You say tomato,va ser el més reivindicatiu: “ Molts companys han hagut de deixar el teatre perquè no podien portar menjar a casa. Parlen de desertització cultural. No és un fenomen climatològic, és una tala feta a consciència per sembrar-hi altres coses que aportin més rendiment ”, va dir. “Actualment la situació no és tan dramàtica com fa tres o quatre anys, però convé continuar vetllant i protegint el treball cultural i accentuar-ne la projecció internacional”, va assegurar l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que va comminar el conseller Santi Vila a treballar en aquesta direcció. També va afegir que les dificultats, però, són “un estímul”: “Els premis són una garantia de vitalitat cultural”, va dir l’abat. Vila va recollir el guant i va destacar “el pluralisme en l’orientació editorial en general, però també el pluralisme en les moltes veus que han trobat acollida a Serra d’Or ”.

Els 14 premiats de la 50a edició

Literatura i assaig

Novel·la

Martí Domínguez, per La sega

Poesia

Josep-Ramon Bach, per Caïm

Narració

Pep Albanell, per Les fantasies del nàufrag

Estudis literaris

Julià Guillamon,

per Joan Perucho, cendres i diamants

Traducció

Josep Maria Jaumà,

per Irlanda indòmita. 150 poemes

Recerca

Recerca (humanitats)

Pere Villalba i Varneda, de Ramon Llull: vida i obres

Recerca (altres ciències)

Xavier Duran, per La ciència en la literatura

Catalanística

Ronald Puppo, per Mount Canigó. A tale of Catalonia

Teatre

Literatura infantil i juvenil

Text de teatre català

Joan Yago, per You say tomato

Espectacle teatral

Lali Álvarez, per Ragazzo

Aportació més interessant de teatre

Parking Shakespeare

Literatura infantil

Halil Bárcena i Mariona Cabassa,

per Històries de Nasrudín

Literatura juvenil (creació)

Gisela Pou,

per La noia de la mitjanit

Literatura juvenil (coneixements)

Lemmiscates, per Arbres