Publicitat
Publicitat

LÍRICA

L'Atelier de l'Òpera, un centre de perfeccionament i exhibició de talents lírics, estrena avui un Verdi

S'obre un teatre d'òpera al Born

Al mal temps, La Traviata. Dues sòcies s'arrisquen a obrir una opera studio al Born, un centre que combina la formació de cantants lírics amb l'estrena de produccions operístiques de petit format.

L'Amami Alfredo! de La Traviata retruny al carrer Abaixadors de Barcelona, a tocar dels turistes que baden davant de Santa Maria del Mar. Buscar un teatre d'òpera en un portal que encara no està senyalitzat quasi sembla una activitat delictiva -cosa que hi afegeix interès-. A la planta principal del número 10, una porta aparentment sense interès condueix a un pis amb dues grans sales, una de les quals té una caixa escènica encastada a la paret, on mitja dotzena de cantants estan assajant. Aquest pis havia estat una discoteca, un centre folklòric, un esbart, un showroom d'una marca esportiva i una comuna okupa. Ara és un petit Liceu.

Gairebé en la clandestinitat, dues sòcies -la professora de cant Anna Belén Gómez i Claudina Vallès, gran amant de la lírica- s'han decidit a arriscar la seva carrera i els seus estalvis per omplir un buit en el panorama formatiu musical. L'Atelier de l'Òpera és un centre d'alt perfeccionament líric i escènic per a cantants professionals o camí de ser-ho. En certa mesura, es vol assemblar a les opera studio que estan vinculades als grans teatres lírics europeus, que ofereixen als participants la possibilitat d'estrenar els grans personatges d'una òpera. Però, a la vegada, es diferenciarà d'aquests centres perquè l'objectiu no serà crear un macroespectacle ni un muntatge que es pugui explotar comercialment, sinó una òpera de qualitat actoral impecable i només amb acompanyament de piano. A Espanya el buit d'aquest tipus d'escoles, que van un pas més enllà dels màsters, és insòlit. A Catalunya, l'única experiència similar seria l'Òpera Escola dels Amics de l'Òpera de Sabadell, on s'accedeix a través del concurs Mirna Lacambra.

No imitar la Caballé

"L'Atelier neix de la necessitat que tenen els joves cantants ja formats d'arribar a professionalitzar-se. Volem ser la plataforma d'enllaç entre els estudis i el món professional", explica la directora musical del projecte, Anna Belén Gómez.

"Quan surts del conservatori, després de deu anys, no estàs prou format. Hi ha mancances però no a nivell musical ni vocal, sinó sobretot a nivell escènic". Una evidència en el teatre, com és la necessitat de construir un personatge i treballar-ne les emocions per poder-lo interpretar, en l'òpera no es té prou en compte. Les sopranos es posen la disfressa de Norma, d'Eurídice, d'Electra o de Medea i s'obliden d'interpretar davvero . "Hi ha molt pocs cantants que et creguis que són el personatge que encarnen, i això genera distància amb l'espectador. S'ha calcat la interpretació dels grans, s'ha imitat la Maria Callas, la Montserrat Caballé o el Plácido Domingo, quan cada cantant ha de fer seu el personatge", emfatitza Anna Belén Gómez.

La professora madrilenya Maria Elena Mexía no perdona, als assajos, cap deix de superficialitat o impostura als cantants. Una Violetta i un Alfredo es rebreguen per terra, inapropiadament. La directora mira al sostre i proposa un canvi d'intèrprets. "Un artista es fa sobre un escenari -justifica Gómez-. I fins que no fas un personatge tres o quatre cops amb públic, no el tens". L'Atelier serà l'espai per treure profit al talent dels cantants amb un alt nivell formatiu.

Els 26 alumnes que s'han apuntat al primer projecte de L'Atelier provenen de tot Espanya i fins i tot d'altres països d'Europa. La selecció dels intèrprets es fa a través d'audicions -en funció del paper que hagin d'interpretar a l'espectacle, es requereix que siguin professionals, semiprofessionals o estudiants- i, al cap de dos mesos, se'ls espera amb la lliçó apresa per assajar l'obra durant tres setmanes. Ara estan immersos en els assajos de La Traviata de Giuseppe Verdi, que estrenen aquesta setmana.

Una iniciativa 100% privada

L'exhibició és la clau de volta del projecte. Els alumnes no paguen per assistir a les classes, al contrari: cobraran un percentatge de la taquilla. Per tant, perquè aquest projecte cultural sigui rendible cal que els amants de la lírica s'hi bolquin i que cada producció ompli la sala. Quan el centre tingui un rendiment normalitzat, als matins s'hi faran classes i assajos i als vespres tindrà funcions operístiques regulars, com qualsevol teatre. A més, Anna Belén Gómez calcula que es podria fer una gira de tres mesos amb cada obra.

Aquest projecte agosarat encara la recta final, però amb algun revés. L'espai ha requerit unes obres profundes que han alentit la finalització del teatre. L'espai encara no reuneix les condicions perfectes per ser una sala professional, i la falta de subvencions públiques -per les quals lògicament cal acreditar un mínim d'un any de funcionament- ha fet que les responsables hagin d'aguditzar l'enginy per buscar espònsors i inversors per enllestir el projecte, mentre els professors, pianistes i intèrprets s'hi dediquen per amor a l'art. Les muses de l'òpera els trobaran treballant.

Més continguts de