Cultura 14/06/2011

Sommerer & Mignonneau: ecosistemes vius o jugar a ser Déu a l'Arts Santa Mònica

Antoni Ribas Tur
2 min
Sommerer i Mignonneau recreen virtualment els jardins de Monet per explorar el creixement de les plantes amb l'ajuda dels visitants.

Fins al 25 de setembre l'Arts Santa Mònica és la cova on es va originar la vida. Sistemes vius. Christa Sommerer & Laurent Mignonneau , la primera retrospectiva d'aquest duet de pioners del mèdia art i l'art interactiu, ha convertit el claustre del centre de la Rambla en un gran laboratori. A través de les cinc instal·lacions interactives que componen la mostra, l'espectador pot endinsar-se en els comportaments que es donen a la naturalesa. Pot sonar molt complicat, però no ho és. Només cal anar amb els ulls ben oberts -per no ensopegar, també, malgrat la senyalització de la sala- i posar-se a jugar amb cadascuna de les peces.

Eau de jardin , una instal·lació del 2004 inspirada en els jardins de nenúfars de Monet, permet observar el procés de creixement de les plantes. Cal tocar les que estan penjades del sostre per veure com en creixen de virtuals dins la bassa que hi ha al davant. Com a la natura, no es pot predir com es desenvoluparan. Com més mans interactuïn amb la instal·lació, més frondós serà aquest verger aquàtic que Sommerer i Mignonneau van idear per al parisenc Musée de l'Orangerie.

Una llanterna al davant d'una pantalla. Sembla una instal·lació conceptual. L'obra Phototropy ( Fototrofia ) tracta de com els bacteris o les plantes es nodreixen de la llum. En mans de l'espectador, el raig de llum de la llanterna atrau una multitud de cuques de llum a la pantalla. Les que s'hi acosten massa moren cremades.

El tema de Life spacies II sembla extret d'una cançó d'Antònia Font: insectes que mengen paraules. Tan aviat com l'espectador en comença a picar al teclat, la pantalla que hi ha al davant s'omple d'insectes molt diversos, ja que cadascuna de les lletres passa a formar part del seu ADN. Els que han sortit de la paraula Guardiola , per exemple, seran d'una determinada manera i només s'alimentaran d'altres paraules que continguin les lletres de la paraula. Si l'espectador comença a picar Pepe una vegada i una altra, els altres moriran. De vegades, la natura no és tan sàvia. Quan aquests insectes estan prou tips de lletres, es reprodueixen. Tampoc no es pot preveure què en sortirà, de l'encreuament.

AA-volve , l'espectador pot dibuixar en una pantalla tàctil criatures que de seguida veu nedar en una bassa virtual. Aquí la qüestió és observar com la forma de les criatures pot determinar la rapidesa dels moviments, per exemple, i pot protegir la seva criatura preferida de morir devorada per una altra. Si Darwin aixequés el cap...

Finalment, l'espectador de l'Arts Santa Mònica pot descansar de la seva tasca creadora a la instal·lació Mobile feelings ( Sentiments mòbils ). Sostinguts entre les mans amb els estris d'aquesta obra, dos visitants es poden enviar l'un a l'altre el so del seu cor i de la seva respiració.

stats