Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

El TNC exhibeix el talent musical de Clavé

‘L’aplec del Remei’, primera sarsuela conservada en català, inaugura la temporada aquest dijous

Xavier Albertí torna a reivindicar la sarsuela amb L’aplec del Remei, escrita per Josep Anselm Clavé, que es podrà veure al TNC del 29 de setembre al 2 d’octubre. “El 1858 Clavé va rebre l’encàrrec de preparar la primera obra lírica en llengua catalana -fa memòria Albertí-. L’aplec del Remei es va representar per primera vegada el 1859 i es va tornar a programar amb cert èxit el 1864: en aquells moments, el català representava només un 3% de la cartellera teatral. Després d’això no s’ha representat més fins ara”.

En aquest oblit hi jugava un paper fonamental el fet que “la versió original de la partitura es donava per perduda”. Gràcies al procés de digitalització del fons històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu -encara en curs- es va localitzar l’obra de Clavé i es pot tornar a veure, amb dramatúrgia de Josep Maria Miró, direcció de Wanda Pitrowska - alter ego d’Albertí- i un repartiment que inclou cinc cantants lírics, dos actors, el Cor de les Glòries Catalanes i la Gran Orquestra Simfònica de l’Escola Superior de Música de Catalunya.

Un músic que cal reivindicar

L’aplec del Remei demostra l’enorme qualitat del coneixement musical de Clavé, molt més gran del que s’intenta fer creure -diu Albertí-. Va ser un orquestrador de primera magnitud i un compositor d’una gran singularitat”. El director del TNC recorda que darrere els embolics amorosos dels personatges “s’hi amaguen referències no evidents a la situació política de l’Espanya del moment”, i que hi ha un “paral·lelisme evident amb Les noces de Fígaro de Beaumarchais”. La premissa argumental, l’estada als banys de Caldes de Montbui de Doña Socorro i la seva filla, emmascara el viatge que la reina Maria Cristina va fer, també a Caldes i acompanyada de la filla, per retrobar-se amb el general Espartero, de qui havia sigut amant. “Clavé va ser una figura d’una dimensió política i social enorme -sintetitza Albertí-. Va ser un dels primers homes que van intentar reformar l’Estat. Volia canvis profunds que acabarien desembocant en la Primera República”. Mort el febrer de 1874 als 59 anys, Clavé no va veure el fracàs de la breu República, que no va arribar als dos anys de durada, però durant la seva fructífera vida va destacar en la música -va impulsar diversos cors d’una gran popularitat durant dècades-, va estimular el moviment associatiu i va escriure poesia i articles.

L’aplec del Remei també és un autèntic tresor de la llengua catalana”, defensa Albertí, que recorda que un dels tres grups escultòrics del Palau de la Música mostra “Clavé enmig d’un arbre fruiter arrelat a la terra”. La recuperació del llegat català és “fonamental” després d’anys de “menyspreu”, i des del TNC s’intenta donar-hi sortida programant obres com La fortuna de Sílvia, una de les peces de Sagarra menys conegudes, i La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Rodoreda. Totes dues es podran veure durant aquesta temporada, que comença reivindicant Clavé.

Actualitzar  un personatge fonamental

“En lo banquet del món avui l’obrer ja hi cap!”, es pot llegir en una de les banderoles que pengen del vestíbul principal del TNC: l’exposició sobre Clavé es podrà veure durant tot el mes d’octubre. El llibret de L’aplec del Remei ha estat editat per Arola amb un estudi d’Albert Arribas que posa l’obra en context amb rigor. No és l’única novetat en relació a Clavé: Roger Canadell n’acaba de publicar la biografia Una vida al servei de la cultura i la llibertat (Comanegra). “L’última biografia que se’n va publicar és del 1973, i des de llavors han aparegut moltes informacions fins ara inèdites -diu Canadell, doctor en filologia catalana i professor a la Universitat Oberta de Catalunya-. Clavé va ser molt important perquè aconseguia coses favorables al món obrer gràcies al contacte amb el món burgès”. De L’aplec del Remei, que ja ha vist en un assaig, diu que “conjumina a la perfecció la tradició que s’associa a Clavé amb una inesperada modernitat”.

Més continguts de