Publicitat
Publicitat

ART

El museu i la Fundació del pintor s'uneixen per muntar una gran retrospectiva el 2013

Tàpies tornarà al MNAC per la porta gran

La gran exposició retrospectiva d'obres del taller d'Antoni Tàpies que comissariarà Vicent Todolí el 2013 tindrà dues seus: la Fundació Tàpies i el MNAC. El Museu Nacional s'obre a l'art contemporani.

Una de les primeres decisions que va prendre Pepe Serra en entrar com a director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) va ser fer baixar de les parets del restaurant del museu els dos grans llenços d'Antoni Tàpies i col·locar-los en una sala d'exposicions. No era només un gest, sinó una declaració d'intencions. Després d'anunciar que el nou MNAC deixava enrere les barreres temporals i s'obria a fer un relat de tot l'art català, inclòs el del segle XX, ahir es va oficialitzar la primera gran notícia que constata aquest camí. La Fundació Tàpies comptarà amb el MNAC per organitzar la gran retrospectiva que ja tenien prevista per al 2013 i que comissariarà Vicent Todolí, que va ser el director de la Tate Modern de Londres del 2003 al 2010.

L'exposició reunirà 120 obres del 1945 al 2011 que el pintor tenia al seu taller. És a dir, obres pràcticament inèdites i que Tàpies considerava de referència per seguir treballant. La mostra, que es podrà veure del juny a l'octubre de l'any que ve, tindrà un únic discurs museogràfic disposat en dues seus.

Fa dos anys la directora de la Fundació, Laurence Rassel, va proposar a Todolí -que mai havia treballat amb Tàpies- que fes la seva lectura de l'obra del pintor, amb la intenció de redescobrir arestes noves de l'artista. Rassel explicava ahir que el MNAC va aparèixer com a aliat natural del projecte amb l'entrada a la direcció de Pepe Serra i que la suma els farà guanyar ressò, ambició i projecció. El president de la Tàpies, Xavier Antich, ho va anomenar "ambició sostenible". La mostra viatjarà després a Llatinoamèrica, a museus encara per confirmar de Mèxic, l'Argentina i el Brasil, on l'obra de l'artista és molt menys coneguda en comparació amb Europa o Nord-amèrica i on mai s'ha vist una retrospectiva seva.

On es va crear el Grup Taüll

Per al MNAC, la retrospectiva suposa un "canvi d'escenari" radical, defensava ahir Serra. D'una banda, perquè exemplifica les ganes de teixir col·laboracions amb altres centres d'art "més enllà de les titularitats administratives de les obres" i "d'eixamplar al màxim l'abast de la cultura". De l'altra, perquè es retroba amb l'art català de la segona meitat del segle XX, del qual Tàpies és el principal exponent. "Estàvem en un carreró sense sortida que ara es trenca espectacularment", va dir el president del MNAC, Miquel Roca.

Per Roca, la mostra té a més una simbologia especial. "Quan Tàpies volia construir un corrent de pensament i un corrent artístic, va anar-lo a buscar al romànic del MNAC. És el seu punt de referència", recordava Roca. Tot i que va tenir una vida efímera, el Grup Taüll, fundat el 1954, va aplegar els principals pintors d'avantguarda de la postguerra -Aleu, Cuixart, Guinovart, Mercadé, Muxart, Tàpies i Tharrats-. A més, Roca destacava l'oportunitat de la mostra, que s'havia pensat per celebrar els 90 anys de Tàpies i que, després de la mort del pintor al febrer, ara servirà per celebrar el seu llegat.

Obres mai vistes triades al taller

Vicent Todolí ha volgut veure totes les obres de Tàpies per teixir el seu relat. Des de la Fundació li van donar llibertat total per fer la selecció i van posar a la seva disposició les obres del museu, les de la família i fins i tot obres de col·leccions privades. "Encara no se sap prou de la seva obra polièdrica. No ens el sabem prou. Aquesta retrospectiva serà un punt d'inflexió en la línia de renovar la mirada a la seva obra més enllà de tòpics i clixés", deia ahir Antich.

Todolí ensenyarà una cara nova i pràcticament inèdita de Tàpies: les obres que tenia al seu taller de Campins i que l'envoltaven quan treballava, a més d'obres que presta la família. Obres que no pertanyen a cap galeria ni museu. Teles inaccessibles.

Laurence Rassel no va voler avançar gaires detalls del discurs que seguirà l'exposició, però va plantejar: "Quines obres guarda un artista al seu taller? Les obres que l'artista recupera són les que són imprescindibles per al seu pensament i el seu treball. Les més estimades i les més arriscades, les que formen part d'un procés d'experimentació, no obres inacabades sinó aquelles que formen part del seu flux continu creatiu". La Fundació Tàpies ha obert els calaixos de l'artista, on els llibres d'història el tanquen i l'encasellen. "No volem treballar des de la història de l'art, sinó des de l'art mateix, des de l'experiència d'anar a l'estudi -afirmava Laurence Rassel-. No hi entrem des del que ja està escrit sinó des del que queda per escriure".

Més continguts de