Publicitat
Publicitat

Tots els noms de Balzac

Noies amb talons, amb vambes, amb texans, amb vestits de casament; nois amb cresta, amb pantalons curts, amb americana, sense samarreta. El Sónar de Nit és això, l'assemblea nocturna de Barcelona i de l'Europa jove i viatgera. Cada any, una moda s'imposa, però no pas en la vestimenta, sinó més aviat en algun complement que de tant complement és tan inútil com saber anglès en un concert de Dizzee Rascal. I en la 18a edició del festival, el que mola són unes ulleres blanques, evidentment de pega, que porta el 50% de la colònia.

De tot això te n'adones mentre repasses el personal tot esperant que la diva britànica M.I.A. engegui d'una vegada el seu concert. Ho fa mitja hora tard. A les quatre cançons, decidim marxar, decebuts i cansats de sentir el nom de Barcelona en va. Definitivament, Cut Copy ha estat millor. Aquí no es tracta de transgredir per transgredir, sinó de fer-te ballar. I aquesta mena de cúmbia cantada en anglès sona bé enllaunada. En directe, amb tota la iconografia Bollywood de M.I.A., esdevé carregosa.

La deserció ens porta a travessar el recinte. I a passar per davant d'una de les atraccions més singulars del Sónar, els cotxes de xoc. Aquí, els guiris al·lucinen. A casa seva, ni tenen un festival com el nostre ni han vist mai això d'uns automòbils destinats a abonyegar el del costat. De sobte, em demano què hauria fet Eugène de Rastignac, el gran protagonista de la Comèdia humana de Balzac, quedar-se aquí o tirar cap al SonarPub, on Dizzee Rascal veu com no només nosaltres hem fugit de M.I.A.. Ells, encantats, treuen de dins tota la virilitat del hip-hop. Dues cares de la mateixa lliura britànica, extrema, destinada al ball. El més curiós és que tots dos fan gala del que els falta. A ella, voler mesclar tantes coses: hinduisme, dance , política... A ells, estrògens, cosa que solucionen fent pujar una cantant a l'escenari, que els ofereix els millors moments de la nit.

Rastignac hauria preferit fer via cap a Dizzee Rascal, a veure si caçava una Delphine de Nucingen per portar-la després a escoltar Scuba al SonarClub. A la gran sala del festival, el xou de llums de Paul Rose ens deixa aclaparats. Tota la varietat d'aus nocturnes que hem vist quan hem arribat, es dissol en un magma intermitent que comença a bategar en un sisme irregular. A fora, al polígon de l'Hospitalet de Llobregat, tot el negoci que envolta el Sónar s'ha esvaït i només en resta una catifa de porqueria. L'arribista Rastignac hauria buscat el duet format per DJ i fabricador de frankfurts que hem vist quan entràvem. Ja no hi són. Llàstima. Els hauria proposat un bon negoci, perquè intuïm que aquesta formació extraordinària farà fortuna en les nits de festa major del país.

Més continguts de