Publicitat
Publicitat

CINEMA

S'apunta com a causa de la mort el suïcidi

Troben el cadàver de l'actriu francesa Marie France Pisier, de 66 anys

L'actriu va ser descoberta per Truffaut i va ser musa de directors com Luis Buñuel, Jacques Rivette, Alain Robbe-Grillet i André Téchiné

L'actriu francesa Marie France Pisier, descoberta per François Truffaut i musa d'altres directors de culte com Luis Buñuel, Jacques Rivette, Alain Robbe-Grillet i en particular André Téchiné, va morir ahir a la nit als 66 anys. La justícia francesa ha obert una investigació, perquè el cos de Pisier el va trobar el seu marit de matinada a la piscina de la casa de la localitat de la Costa Blava on vivien, Saint Cyr sur Mer, tot i la fiscalia de Toló ha precisat que això no significa que la mort fos resultat de cap acció criminal. Amb això es dóna terreny a la hipòtesi d'un suïcidi, encara que diversos dels seus familiars han destacat que l'actriu no havia donat signes de depressió i tenia múltiples plans, començant per la seva presència al Festival de Cannes al maig per assistir a la presentació de un documental sobre el seu amic, l'actor Jean-Paul Belmondo.

Nascuda el 10 de maig de 1944, en la zona que aleshores era la Indoxina francesa, va començar la seva carrera d'actriu als 17 anys, quan la va descobrir Truffaut, que buscava una jove somrient per al seu curtmetratge Antoine et Colette, estrenat el 1962 . Va tornar a treballar disset anys més tard amb el mític director a El amor en fuga, l'últim capítol de la sèrie del personatge Antoine Doinel, en l'escriptura del guió, ella mateixa hi va col·laborar. 

Truffaut va fer de Pisier un símbol del cinema d'autor, i hi van recórrer Robert Hossein ( La mort d'un assassí, 1963), Luis Buñuel ( El fantasma de la llibertat, 1974), Jacques Rivette ( Julie i Céline van en vaixell, 1974) o Alain Robbe-Grillet ( Trans Europ Express, 1967). Però va ser sobretot amb André Téchiné amb el que més va treballar i amb qui va aconseguir la seva consagració definitiva, gràcies a papers com els de Records de la nostra França (1975), Barocco (1976) i Les germanes Brontë (1979) . El 1976 va obtenir el premi César al millor paper secundari pel seu treball en Cousin, cousine, de Jean-Charles Tacchella, i a l'any següent com a actriu principal per Barocco.

Havia participat l'any 1968 en les revoltes estudiantils juntament amb el que era llavors la seva parella, el líder del moviment Daniel Cohn-Bendit. Més endavant va estar casada amb Georges Kiejman, un dels advocats de més renom de França. En conèixer la notícia de la mort, s'han succeït a França les reaccions en el món del cinema i també de la política, començant per la del cap de l'Estat, Nicolas Sarkozy, que ha dit sentir tristesa i ha posat l'accent en el fet que l' actriu era "la suprema elegància que neix de la més perfecta simplicitat". El ministre de Cultura, Frédéric Mitterrand, ha lamentat la desaparició d '"una dona de caràcter, l'encant i joc tan subtil que han marcat el cinema francès"

Més continguts de