Publicitat
Publicitat

Viatjar, va dir ella

VIATGERES I ESCRIPTORES PILAR GODAYOL 240 PÀG. / 19,95 €

Si exceptuem Egèria i alguna altra, les autores de llibres de viatges o travelogues , com en diuen a l'àrea anglosaxona, són tan escasses com les poetes dins de la història de la literatura universal o del món occidental, si volem. Si hi afegim que les autores pertanyen a un país que fa segles que ha perdut la seva taca en els mapes, cas de Catalunya, la cosa encara es posa més difícil. Segurament la resposta la trobem en l'arquitectura i l'imperialisme -a Madrid o Londres- i el discret encant de la burgesia -a Barcelona o a Zuric-. Una dificultat, la literarioviatgera, que no ha frenat la present autora, Pilar Godayol, a l'hora de confegir la seva obra i no li ha impedit de dibuixar el perfil -també en podríem dir retrat- de deu dones escriptores que, a més a més, van ser viatgeres sui generis . Entre elles, dues catalanes: Aurora Bertrana i Montserrat Roig. Godayol, però, no s'oblida de recordar que de la Renaixença ençà, la pionera dels viatges va ser la poeta Maria Antònia Salvà i el seu cristià viatge a l'Orient.

Presentades cronològicament -de l'aristòcrata anglesa Lady Mary Wortley Montagu (1869-1762) a Montserrat Roig (1946-1991)- l'autora traça aquests deu perfils o retrats amb viatge hàbilment i de forma amena. Mai no traeix ni el títol ni la intenció que formula a la seva introducció, "Primer visqui, després escrigui", sota l'advocació de "santa" Mercè Rodoreda, no viatgera, per cert, per més que visqués durant 40 anys a París i més de 20 a Ginebra, en estades forçades que han resultat en uns manuscrits de pàgina i mitja respectivament, avui a l'arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans! Godayol ens avisa que ha triat un dels viatges de cada autora, quan en alguns casos (Edith Wharton o Aurora Bertrana, per exemple) són autores de més d'un travelogue . Intenció que no comprenem en el cas de Wharton, autora d' A motor-flight through France (1908) del qual existeix versió castellana amb un excel·lent pròleg d'Ana María Moix (2001), obra ni esmentada al final de l'entrada respectiva. I la incomprensió ve del fet que Godayol és absolutament escrupolosa, i s'agraeix, en donar-nos la biografia i la bibliografia, gairebé, de cada una de les deu autores.

Una altra consideració a fer podria resultar en un apartat d'absències, per més que el subtítol d'aquesta obra és explícit: Deu perfils . Si tenim en compte, però, que encara ens vam explicar (i no comprendre) la Guerra dels Balcans -que gairebé va tancar el segle XX- a base de l'obra de Rebecca West Black lamb and grey falcon (1941), de la qual existeix una traducció castellana del 2001, ja es comprendrà que n'acusem l'absència, al temps que lamentem una certa descurança editorial que ens situa a l'editorial britànica i feminista Virago creada als anys setanta del segle passat! En canvi, no hi manca Gertrude Bell, autora que també vam haver d'incorporar per a les successives guerres de l'Iraq que ens han pertorbat tant els darrers vint anys. En aquest cas, Godayol se centra en cartes i una incursió pel que coneixem com l'Aràbia Saudita.

Tot amb tot, la combinació de Godayol d'autores molt conegudes (Edith Wharton, Vita Sackville-West, Aurora Bertrana, Montserrat Roig) per als lectors corrents i d'altres de menys conegudes (Mary Wortley Montagu, Ekaterina Romanovna Dashkova, Mary Wollstonecraft, Florence Nightingale, Mary Kingsley, Gertrude Bell) aconsegueix un volum molt atractiu i recomanable.

Més continguts de