ART
Cultura 28/11/2016

La Virreina porta Alexander Kluge al museu

El centre obre la primera exposició sobre l’obra ingent d’un dels pares del Nou Cinema Alemany

Antoni Ribas Tur
3 min
La mostra inclou l’estrena de diversos curtmetratges i instal·lacions de l’autor.

BarcelonaLa nova etapa de La Virreina ja és una realitat, amb les exposicions sobre l’escriptor i cineasta alemany Alexander Kluge i l’escriptor, dibuixant i dramaturg argentí Copi. Com diu el director del centre, Valentín Roma, “les mostres reflecteixen alguns dels objectius prioritaris d’explorar una sèrie d’autors que han contribuït decisivament a la ruptura estètica i política de l’últim mig segle, però estan mancats d’un relat historiogràfic actualitzat, o no en tenen”. Pel que fa a Alexander Kluge (Halberstadt, 1932), com es pot llegir al programa de mà de l’exposició, una de les característiques de la seva producció que ha contribuït a aquesta mancança és “una anòmala impersonalitat” de les seves obres, ja que “el mateix autor ha renunciat a presentar-se com un visionari investit de la seva corresponent missió gloriosa i inefable”.

Alexander Kluge. Jardins de cooperació és la primera mostra de l’autor en un museu, tot i que la seva obra ha sigut objecte de dos monogràfics de la prestigiosa revista October i la Mostra de Venècia li va dedicar un programa especial l’any 2007. La seva producció és ingent: inclou 55 pel·lícules, entre curtmetratges i llargmetratges; gairebé 3.000 programes de televisió i nombrosos assajos de teoria política i història del cinema. “L’obra de Kluge té de vegades unes dimensions tan inabastables que vam decidir crear uns camps de sentit que ens permetessin aproximar-nos a la seva trajectòria”, diu Roma, que també és el comissari de la mostra, juntament amb la museòloga Neus Moyano i el professor de l’escola Elisava Guillermo Zuaznabar. Davant d’una producció tan extensa, els comissaris podrien haver-la dividit per períodes cronològics o amb criteris temàtics, però van descartar-ho. “Vam descobrir que la investigació de Kluge no es pot dividir en subapartats. La seva recerca és la mateixa quan fa ficció, pel·lícules, assajos de sociologia crítica o genera continguts per a televisió i vídeo. Es produeix un diàleg constant entre els diferents llenguatges i tampoc hi ha separació entre la creació actual i les etapes anteriors de la seva obra”, explica Moyano. “Encaixar un personatge d’aquestes dimensions sense una referència prèvia de com el podíem posar a les sales d’un museu ha sigut un repte que ha generat molt de vertigen i moltíssima tensió”, diu Guillermo Zuaznabar. Els comissaris van comptar amb la col·laboració del mateix Kluge, que va rebre amb bons ulls el discurs sobre la seva obra que li van proposar i els va donar accés als seus arxius. Aquesta bona sintonia amb l’autor i la seva generositat també s’ha traduït en l’estrena a La Virreina dels vuit curtmetratges exposats i de dues instal·lacions, una de les quals està realitzada amb l’artista Anselm Kiefer, a més d’un conte.

Advocat, cineasta i teòric

Per als comissaris, Alexander Kluge ja és una figura molt important per a la cultura europea com a advocat a mitjans dels anys 50: va participar en la renovació de les institucions culturals alemanyes després de la Segona Guerra Mundial. “Als anys 60 i 70 es consolida com a escriptor i cineasta, guanya un Lleó d’Or a Venècia i també acaba d’assentar el seu pensament com a continuador de la teoria crítica de Theodor Adorno i Walter Benjamin amb la publicació d’un llibre que serà cabdal, Esfera pública i experiència, que només s’ha traduït en part a l’espanyol”, explica Neus Moyano.

Alexander Kluge també va participar activament en la creació de mesures de protecció del cinema d’autor, de les quals es van beneficiar noms com Rainer Werner Fassbinder, Wim Wenders i Werner Herzog. “Durant tota aquesta etapa, Kluge aconsegueix ser protagonista de la cultura europea independent”, subratlla Moyano. A més, va fundar una escola de creació cinematogràfica a Ulm, la primera que va obrir les portes a Alemanya.

stats