Björk: “Voldria fer 50 discos abans de morir”
La islandesa defensa la passió i la creativitat en la xerrada inaugural del Sónar+D i després les posa en pràctica en una sessió de DJ
BarcelonaPoc més de mitja hora va durar la presència de Björk en l’acte inaugural del Sónar +D, el Congrés de Cultura Digital i Tecnologies Creatives que aquest any se centra en la intel·ligència artificial i la realitat virtual. Es tractava d’una conversa entre l’artista islandesa i Brandon Stosuy, redactor en cap de The Creative Independent i comissari de música al Broad Museum de Los Angeles. L’expectació era gran, i un miler de persones van omplir l’auditori del Palau de Congressos, però en acabar la sensació va ser de lleugera decepció. En comptes d’aprofundir en la relació entre tecnologia i art que sí que es present a l’exposició Björk digital del CCCB, les preguntes de Stosuy van tenir un caràcter més general, algunes centrades en la sessió de DJ que començaria unes hores després, i ella va passar de puntetes per les qüestions sobre el procés creatiu lligat a la realitat virtual. Tot plegat transmetia certa improvisació. Tanmateix, Björk va deixar algunes reflexions interessants sobre la seva música i no va decebre en la imatge: va aparèixer amb plataformes platejades, un vestit vaporós i una mena de vel-màscara que li cobria gairebé tota la cara.
“No pretenc ser la millor DJ del món, sinó compartir la meva biblioteca musical i explorar nous camins”, va dir Björk, que amb un somriure murri va admetre que en les seves sessions de DJ no fa servir eines sofisticades, sinó el Garage Band, una aplicació a l’abast de tothom. La confessió va provocar una rialla en el públic, entre el qual hi havia Brian Eno, que va ser l’encarregat de la conferència inaugural de l’any passat, de tarannà més humanista. Björk també va recordar la seva joventut a Islàndia: “Quan vius en un lloc on tot el que t’agrada és a tres hores de vol, has de ser autosuficient”. En canvi, a Brooklyn, on passa bona part l’any des de fa temps, és més fàcil “compartir” les coses amb altra gent.
Treballa en un disc nou
Al llarg de la conversa va anar prenent cos la defensa de la creativitat i la passió. “Voldria fer 50 discos abans de morir”, va dir abans de lamentar que segurament no ho aconseguirà i de sospirar: “M’agraden massa coses, i voldria fer-ne moltes”. De moment ja sap què farà en els pròxims mesos: un nou disc en el qual està treballant amb Arca, el productor veneçolà que ja va col·laborar a Vulnicura (2015), l’àlbum sobre el cataclisme emocional posterior a la ruptura sentimental amb Mathew Bareny. I avança que el to del material nou serà ben diferent perquè ja és hora de “deixar el drama enrere”. No va precisar quan sortirà, pero sí que començarà a enllestir-lo a la tardor.
Björk també va reivindicar el paper de les dones en la música electrònica i va criticar el sexisme arran d’una polèmica de l’any passat, quan alguns homes la van qüestionar com a músic pressuposant, amb un sexisme de manual, que com que és dona no fa els arranjaments i la producció de la seva música. “Les dones sí que produïm música electrònica”, va afirmar amb una rotunditat que va ser aplaudida pel públic que omplia l’auditori.
Quatre hores fent brollar “una cornucòpia” musical
Per a Björk una sessió de DJ com la que va fer ahir al SonarHall, al recinte firal de Montjuïc, és el viatge d’una exploradora que considera totes les músiques com “una cornucòpia”, com un corn de l’abundància inesgotable. Ho va descriure així en la xerrada. Va ser una sessió de caràcter experimental que va començar amb sons tranquils, rareses d’arreu del món i en registres de tota mena.
Se suposa que aquesta part era per seguir-la asseguts, deixant-se amarar per la música, però la majoria del públic estava dret mentre intentava distingir Björk, vestida de blanc com una exploradora d’una altra dimensió, entre l’ornamentació botànica de la posada en escena. La islandesa també havia dit que li agradava que la gent entrés i sortís de la sessió, que anés a fer un got i tornés, i justament això és el que van fer molts durant les quatre hores que Björk va estar punxant. Tot el control que exigeix l’exposició Björk digital era llibertat de moviments al SonarHall.
Sense un fil narratiu clar, la sessió va anar incorporant textures electròniques més estripades, que tanmateix no convidaven a ballar, perquè Björk no planteja un escenari de club, sinó una allau de ritmes i freqüències, de crides ancestrals i formes estètiques contemporànies que no cal seguir fil per randa. En qualsevol cas, el ball el reservava per al final d’una sessió que segurament no tindria sentit ni divendres ni dissabte al Sónar de Nit.
