TEATRE
Cultura 07/10/2017

‘Willkommen’, altre cop, amb un gran Ivan Labanda

i
Santi Fondevila
2 min
Ivan Labanda i Teresa Abarca a Cabaret.

Barcelona‘Cabaret’ TEATRE VICTÒRIA 4 D’OCTUBRE

C abaret és un musical recurrent i mutant. Recurrent perquè reapareix cíclicament i mutant perquè ho fa amb canvis, si no argumentals sí musicals. És el que ha passat des de l’estrena a Broadway el 1966, canvis en bona part motivats per la versió cinematogràfica de Bob Fosse que va consagrar Liza Minnelli i va convertir en temes universals cançons com Money i Maybe this time.

El primer Cabaret va arribar a Barcelona de la mà del gran Jérôme Savary el 1992, i onze anys més tard, el 1993, es va estrenar una rèplica de la producció de Sam Mendes a Londres. Jaime Azpilicueta, director de la nova producció presentada al Victòria, va ser juntament amb Gonzalo Demaría l’adaptador del llibret i traductor de les lletres. En conseqüència, aquest nou Cabaret beu d’aquell, si bé amb un format a la italiana i en una producció deliberadament setantera tant teatralment com pel disseny del Kit Kat Klub.

Cabaret és un musical dramàtic de personatges condemnats a la solitud per la seva incapacitat d’estimar, cas de Sally Bowles, o per circumstàncies històriques, el nazisme, que escapcen l’amor senil entre la senyora Schneider i el fruiter Schultz. I és en el retrat dels personatges on la nova proposta, molt ben cantada, resulta menys interessant. No es veu per enlloc el joc d’atracció i por entre el Cliff i la Sally i resulta innecessari i contraproduent remarcar el caràcter pusil·lànime del senyor Schultz. Elena Gadel té més veu que dots interpretatius i no obstant dona la talla sense arribar a seduir. Qui s’endú el triomf rotund és Ivan Labanda, amb una picant i luxuriosa creació d’Emcee. Molt bona la meuca Kost de Teresa Abarca al costat d’unes excel·lents i molt ben ballades coreografies, una perfecta sonorització i gran disseny de llums i vestuari. A la fi, sempre hi ha un moment per tornar al Cabaret.

stats