Zelenski arriba a Londres a la desesperada per defensar-se de l'assetjament de Trump

Starmer, Macron i Merz es reuneixen amb el president d'Ucraïna, que es resisteix a acceptar la pau per territori que promouen la Casa Blanca i el Kremlin

Friedrich Merz, Keir Starmer, Volodímir Zelenski Emmanuel Macron, aquest dilluns, a primera hora de la tarda, a Downing Street.
Act. fa 25 min
5 min

LondresNova reunió clau per al futur d'Ucraïna –una més– a Downing Street, on Volodímir Zelenski acaba d'arribar aquest dilluns al migdia en un dels moments més tensos i crucials de tot el cicle de negociacions sobre la guerra. Amb el futur del front encara obert i amb Washington empenyent per tancar un acord "ràpid", el president ucraïnès ha volgut deixar clar que "no existeix cap pacte sobre cessions territorials" amb Donald Trump i que qualsevol proposta que impliqui canviar terra per pau continua sent inacceptable per a Kíiv. En una entrevista a Bloomberg, Zelenski ha remarcat que no hi ha consens sobre el destí del Donbàs: Rússia l'exigeix encara que no ha aconseguit militarment controlar-lo completament, i Ucraïna reclama garantir, abans de res, que Occident no l’abandonarà en cas que Moscou torni a atacar.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La trobada amb el primer ministre britànic, Keir Starmer, a la qual també s'afegeixen el president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Friedrich Merz, busca precisament això. En les breus declaracions a la premsa abans d'iniciar la reunió, Starmer ha volgut deixar clara la posició del Regne Unit: "Nosaltres estem al costat d’Ucraïna", ha declarat, i ha fixat els "principis" que guiaran Londres en els pròxims mesos. El premier ha remarcat que qualsevol avenç cap a un acord de pau ha de preservar els interessos de Kíiv: "Si hi ha d’haver un alto el foc, ha de ser un alto el foc just i durador; per això és tan important reiterar una vegada i una altra el principi que els afers d’Ucraïna corresponen a Ucraïna". I ha insistit que Londres no abaixarà el to: "Som aquí per donar-vos suport en el conflicte i donar-vos suport en les negociacions".

Zelenski, per la seva banda, ha subratllat la importància de mantenir una sola veu: "La unitat entre Europa, Ucraïna i els Estats Units és important quan negociem el final de la guerra de Rússia contra el nostre país". El president ucraïnès ha admès que hi ha qüestions que només es poden abordar amb el suport conjunt de les dues ribes de l’Atlàntic: "Hi ha coses que no podem gestionar sense els nord-americans, coses que no podem gestionar sense Europa. Per això hem de prendre algunes decisions importants".

Però cada cop més hi ha la creença en les cancelleries europees que Trump no és de fiar. I el president dels Estats Units, com de costum, ha elevat el to contra el més feble, en aquest cas Zelenski. Trump –que intenta projectar la imatge d’un negociador impacient que vol tancar el conflicte com més aviat millor– s’ha declarat en les últimes hores "decebut" perquè, suposadament, Zelenski "encara no s’ha llegit" l’última versió del seu pla de pau. Segons el president nord-americà, "la gent de Zelenski l’adora", però és el president ucraïnès qui "no està preparat" per entomar-ho. Com també és habitual, les declaracions de Trump no s'han vist referendades per cap prova.

Aquestes declaracions, que obren la porta a presentar Ucraïna com el principal obstacle per a un acord, arriben en paral·lel a unes altres encara més delicades: el seu gendre, Jared Kushner, ha advertit aquest cap de setmana que l’administració republicana podria retirar-se del procés si Kíiv rebutja les propostes de Washington, un avís que ha encès totes les alarmes a Europa.

Per això Zelenski ha aterrat a Londres amb una missió clara: aixecar un mur de suport europeu davant la pressió creixent de la Casa Blanca. A Downing Street, els tres líders europeus el reben amb la promesa de "garanties de seguretat de perfil dur" i amb la determinació d’avançar en la mobilització d’actius russos congelats per finançar l’esforç de guerra ucraïnès. Fonts del govern britànic confien que hi pot haver algun "moviment" imminent en aquesta qüestió.

Starmer, Macron i Merz voldrien evitar que les pressions nord-americanes forcin Zelenski a acceptar un acord que consideren desequilibrat i que podria legitimar, de facto, la conquesta territorial russa. En paraules d’una diputada ucraïnesa, Ivanna Klimpuix-Tsintsadze, que recull The Kyiv Independent: "Ara mateix estem tractant amb uns Estats Units completament diferents dels que coneixíem", uns EUA que –segons la parlamentària– no tenen la mateixa sensibilitat envers el dret internacional ni la mateixa voluntat de sostenir Ucraïna a llarg termini.

Irritació a Kíiv

La societat ucraïnesa, de fet, també es mostra profundament escèptica amb la línia de Washington. Per a molts ciutadans, la idea de renunciar a territoris que Rússia no ha pogut conquerir militarment és difícilment acceptable. I políticament, encara ho és més per a Zelenski i els seus socis europeus. Trump insisteix que "Rússia s'hi ha posat bé" amb el seu pla, però que Zelenski no. L'afirmació que ha estat rebuda amb irritació a Kíiv, on es recorda que va ser Moscou qui va iniciar la guerra i qui continua mantenint una ofensiva activa, també contra objectius civils.

Per la seva banda, el Kremlin observa amb atenció, però manté la seva habitual ambigüitat calculada. Dmitri Peskov, portaveu de Putin, ha dit aquest dilluns que Moscou vol "entendre els resultats" de les últimes reunions entre els EUA i Ucraïna i ha elogiat la nova estratègia de seguretat nord-americana, especialment perquè parla de la necessitat de "diàleg" i de construir "relacions constructives". És un missatge que encaixa amb la línia del Kremlin: projectar-se com l’interlocutor raonable davant una Ucraïna presentada com a intransigent, una tasca a la qual contribueix més que ningú la Casa Blanca.

De fet, la nova Estratègia de Seguretat Nacional dels Estats Units, molt crítica amb Europa i gens amb Rússia, ha accentuat el distanciament entre Washington i els líders europeus, que temen una traïció final de Trump. Zelenski vol saber si els tres aliats, i la resta de països europeus compromesos amb la defensa d'Ucraïna, podran omplir el buit d’una possible retirada nord-americana i si encara es pot reconduir Donald Trump perquè no acabi cedint Ucraïna a Rússia.

Les negociacions, de fet, continuen envoltades d’opacitat. El primer esborrany del pla de pau nord-americà, de 28 punts, ja afavoria clarament Rússia, i s'ignora si la nova versió serà acceptable per a Kíiv. Un negociador ucraïnès admet que el principal objectiu és entendre de què han parlat realment Washington i Moscou. El Kremlin, igualment, diu que vol saber què s’ha discutit a Florida.

Mentrestant, una font implicada en les negociacions ho resumia sense embuts, segons recullen diferents mitjans britànics: "Putin no vol cap acord sense territori. I els americans pressionen perquè tot vagi més de pressa". Aquest doble front –la pressió russa i la pressió dels Estats Units– situa Zelenski en una posició fràgil, que el president ucraïnès intenta compensar amb una ronda de consultes diplomàtiques accelerades. Després de Londres, té previst visitar Brussel·les i Roma per reforçar el seu flanc europeu i garantir que, en el moment decisiu, Ucraïna no s’assegui sola davant l’administració Trump. Mentrestant, lentament, tot i el cost humà, Rússia continua avançant al Donbàs. Putin, però, té temps i carn de canó per continuar sacrificant. Zelenski més aviat no.

stats