Zelenski fa una crida desesperada a la "unitat" transatlàntica, cada cop més assetjat per Trump

LondresL'enèsima reunió clau per al futur d'Ucraïna que ha tingut lloc a Downing Street aquest dilluns al migdia, ha posat de manifest, una vegada més, que Kíiv i l'Europa que li dona suport estan cada cop més sols davant de Moscou, entre altres raons perquè l'antic aliat transatlàntic pilotat per Donald Trump ha canviat de bàndol. L'exhibició d'unitat al voltant de Volodímir Zelenski que han fet el primer ministre britànic, Keir Starmer, el canceller alemany, Friedrich Merz, i el president francès, Emmanuel Macron, ha projectat una evident càrrega simbòlica. Però resta per saber si més enllà de les paraules i els gestos, l'eix París-Londres-Berlín i l'anomenada coalició dels voluntaris tenen les capacitats per omplir els forats que deixa Washington.

Per això Zelenski, a l'acabar la trobada, poc després de les 16:00 h, ha intentat renovar la crida a l'acció conjunta a banda i banda de l'Atlàntic. Amb un missatge a X, el president ucraïnès ha admès que "el que és crucial avui és la unitat entre Europa i Ucraïna, així com la unitat entre Europa, Ucraïna i els Estats Units". El líder ucraïnès, cada cop més pressionat per Washington per acceptar la pau per territori que exigeixen Trump i Vladímir Putin, ha destacat "la importància de les garanties de seguretat i la reconstrucció" futura del país. Kíiv no pot cedir ni un pam de terreny a canvi de la pau sense assegurar-se que Moscou no tornarà a la guerra i que, si ho fa, Occident, inclòs Washington, l'hi impediran.

El president ucraïnès ha aterrat a Londres al migdia per completar una intensa jornada diplomàtica que l'ha dut a Brussel·les al vespre, per trobar-se amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Hi ha arribat advertint que "no existeix cap pacte sobre cessions territorials" amb Donald Trump, i que qualsevol proposta que impliqui canviar pau per territoris continua sent inacceptable per a Kíiv, segons les seves afirmacions en una entrevista concedida a l'agència Bloomberg.

Rússia exigeix el Donbàs, que encara no l'ha conquerit militarment. De fet, si Zelenski arriba a considerar alguna concessió territorial, necessitaria garanties molt més sòlides que les actuals, totes hipotètiques. En altres termes, Kíiv necessita armes i intel·ligència, i tot el necessari per respondre a una nova agressió russa. El dubte fonamental al final de la reunió continua sent el mateix: Europa està disposada a comprometre’s fins al final si els Estats Units no ho fan?

Starmer ha deixat clara la posició del Regne Unit: "Nosaltres estem al costat d’Ucraïna" i ha remarcat que qualsevol avenç cap a un acord de pau ha de preservar els interessos de Kíiv: "Si hi ha d’haver un alto el foc, ha de ser un alto el foc just i durador; per això és tan important reiterar una vegada i una altra el principi que els afers d’Ucraïna corresponen a Ucraïna". Ha insistit que Londres no abaixarà el to: "Som aquí per donar-vos suport en el conflicte i en les negociacions".

I Macron, capgirant les paraules de Trump quan va humiliar Zelenski a la Casa Blanca a finals de febrer, ha assegurat que Europa encara té "moltes cartes per jugar" en la partida contra Rússia. Trump li va dir, justament, tot el contrari. El president francès ha subratllat tant la resistència ucraïnesa com l’impacte creixent de les sancions occidentals sobre l’economia russa. I en el comunicat final de Downing Street s'hi feia referència, quan es deia: "Els líders han coincidit que ara és un moment crític i que hem de continuar incrementant el suport a Ucraïna i la pressió econòmica sobre Putin". Un aspecte molt important d'aquest capítol, sobre el qual encara no hi ha acord, només un "progrés positiu", és aprovar la confiscació dels 210.000 milions d'euros de fons russos, congelats a Occident, la majoria dels quals a Bèlgica.

En tot cas, el cert és que, cada cop més, hi ha la creença en les cancelleries europees que els Estats Units de Trump no són de fiar. I el president republicà, com de costum, ha elevat el to contra el més feble, en aquest cas Zelenski. Trump –que intenta projectar la imatge d’un negociador impacient que vol tancar el conflicte com més aviat millor– s’ha declarat en les últimes hores "decebut" perquè, suposadament, Zelenski "encara no s’ha llegit" l’última versió del seu pla de pau. Segons el president nord-americà, "la gent de Zelenski l’adora", però és el president ucraïnès qui "no està preparat" per entomar-ho. Com també és habitual, les declaracions de Trump no s'han vist referendades per cap prova. Zelenski ha evitat un enfrontament directe.

Culpabilitzar l'agredit

Aquestes declaracions obren la porta a presentar Ucraïna com el principal obstacle per a un acord. I han arribat en paral·lel a unes altres encara més delicades: el gendre del president i negociador dels EUA, Jared Kushner, ha advertit aquest cap de setmana que l’administració republicana podria retirar-se del procés si Kíiv rebutja les propostes de Washington, un avís que ha encès totes les alarmes a Europa. Trump insisteix que "Rússia s'hi ha posat bé" amb el seu pla, cosa encara per demostrar, però Zelenski no.

Per la seva banda, el Kremlin observa amb atenció, però manté la seva habitual ambigüitat calculada. Dmitri Peskov, portaveu de Putin, ha dit aquest dilluns que Moscou vol "entendre els resultats" de les últimes reunions entre els EUA i Ucraïna i ha elogiat la nova estratègia de seguretat nord-americana, especialment perquè parla de la necessitat de "diàleg" i de construir "relacions constructives". És un missatge que encaixa amb la línia del Kremlin: projectar-se com l’interlocutor raonable davant una Ucraïna presentada com a intransigent, una tasca a la qual contribueix la Casa Blanca.

El debat sobre el paper d’Europa s’ha intensificat després de la publicació, divendres passat, de la nova estratègia de seguretat nacional dels Estats Units, que ha estat llegida al continent com la constatació d'un distanciament cada cop més abismal. Analistes com Nathalie Tocci, de l'Institut d'Afers Internacionals d'Itàlia, ja donen per fracassada l’estratègia europea d’intentar "mantenir Trump a prop" i ha afirmat que "Europa està sola" en aquesta guerra. Per la seva banda, Carl Bildt, expresident suec i copresident del Consell Europeu de Relacions Exteriors, coincideix que els governs europeus "no volen trencar amb els EUA", però han d’entendre que "qui està tallant els llaços és Washington" i que Europa ha d’aprendre a "caminar amb les seves pròpies cames".