Publicitat
Publicitat

La carta d'un dels afusellats al Camp de la Bota: "Aneu amb el cap ben alt pertot arreu. Sóc innocent"

L'Associació Memòria i Història de Manresa publica la carta d'Agustí Soler, una de les víctimes de la repressió franquista

“Aneu amb el cap ben alt pertot arreu. Sóc innocent. No he matat ningú! Aneu amb el cap ben alt”. Aquestes són les darreres paraules d'Agustí Soler Fosas poc abans de ser afusellat al Camp de la Bota. Diumenge es farà un homenatge als 1.717 afusellats al Camp de la Bota i avui  Memoria.cat publica la nota manuscrita inèdita que els companys d'Agustí Soler van escriure a la seva esposa per fer-li saber que s'havien endut el seu marit (al Camp de la Bota) i quines havien estat les seves darreres paraules. Segons l’Associació Memòria i Història de Manresa, la carta ha estat facilitada fa pocs dies per la família i està datada el 8 de novembre de 1939, el mateix dia de l'execució de qui havia estat alcalde de Sant Joan de Vilatorrada durant la Guerra Civil. “El document va ser amagat discretament a la vora d'una peça de roba que es va retornar a la família i va ser localitzat després entre les pertinences del difunt”, explica l'associació manresana.

Les autoritats franquistes mai van informar la família de la mort d'Agustí. La seva vídua se'n van assabentar quan el va anar a veure a la presó i no el va trobar. Tampoc mai va poder recuperar-ne les restes. A la carta, Soler va voler adreçar les seves darreres paraules a la seva dona i filles. Reiterava que era innocent. Rosa Soler, una de les filles, intervindrà diumenge a l'homenatge. A la carta es pot llegir: «Montserrat Prat Roca. Distinguida señora. Los que hasta hoy han sido compañeros de celda de su amado esposo Agustín y cumpliendo órdenes del mismo, le notificamos que a la madrugada del miércoles, día 8, se lo llevaron. Sus últimas palabras han sido dedicadas a Vd y por sus hijas y repitiendo lo que tantas veces nos había dicho: “Soy inocente”. Se ha alejado para siempre de nuestra compañía. Con todos los respetos le mandamos nuestro pésame. Sus compañeros de celda. Por todos, Serafín Sorolla. La Modelo 8-11-39»

Els condemnats solien ser cridats pels funcionaris de la Presó Model entre les 21.00 i les 22.00 de la nit, quan acabava el seu torn, i eren conduïts a la capella. Després els entregaven al piquet d’afusellament que els duria al Camp de la Bota. Un cop allà, els militars conduïen els condemnats fins al mur, on eren executats. El Camp de la Bota va ser un dels escenaris més sòrdids de la repressió fins als anys 50. En la majoria de casos, l'únic crim dels executats era haver congregat amb les idees republicanes.

 

Les

Més continguts de

le
PUBLICITAT
PUBLICITAT