Publicitat
Publicitat

Art

Mentre Tintín fa la volta al món i aixeca passions, una exposició a Nova York recupera Magritte

L'art belga conquereix el món

Bèlgica, un petit país de poc més de 10 milions d'habitants, està demostrant aquest cap de setmana una força abassegadora. Divendres es va estrenar la versió que Steven Spielberg ha fet del còmic d'Hergé 'Les aventures de Tintín. El secret de l'Unicorn', divendres el festival Temporada Alta va poder gaudir de l'última creació del coreògraf Jan Fabre i ara una galeria de Nova York exposa el millor del mestre del surrealisme René Magritte. I això són només tres exemples

Torna a haver-hi cues als cinemes per veure una pel·lícula i això és gràcies a Les aventures de Tintín. El secret de l'Unicorn, una pel·lícula que els crítics han posat en un pedestal i que el públic atorgarà, de ben segur, les cinc estrelles. El crític de Time Out Sergi Sánchez deia que "el que ha aconseguit Spielberg és que el rostre fotorealista de Tintín sigui tan versemblant, tan viu com un desert que esdevé un oceà embravit". Eulàlia Iglesias, a Público, també deia que el Tintín d'Spielberg  " exalta el gust pel detall present als àlbums d'Hergé alhora que atorga moviment a un univers amb les seves pròpies lleis físiques".

Mentrestant, l'art surrealista del pintor belga René Magritte protagonitza des de divendres una mostra a la galeria Blain Di Donna de Nova York, en la qual apareixen alguns dels seus motius més coneguts, com els homes amb bombí, les pomes o la pipa. "El poderós art de Magritte segueix encisant i captivant", va dir un dels fundadors de la galeria, Emmanuel Di Donna, per a qui "tots els treballs de la mostra són molt representatius d'aquest artista". És el cas d' El gust de l'invisible (1964), una pintura elaborada en guaix en què una poma cobreix el rostre d'un home amb barret fort, o de La traïció de les imatges (1952), un petit llenç que representa una pipa i està acompanyat per l'expressió "Això no és una pipa".

D'aquesta manera, a més de mostrar el seu enginy i humor, Magritte qüestionava "fins a quin punt podem creure el que veiem i quin paper juga la percepció en la comprensió de la realitat", va explicar l'expert.

Molts altres artistes s'han apropiat dels motius de Magritte i aquests són presents per exemple al logotip de la companyia discogràfica de The Beatles –que és una poma verda– o en les imatges del cinema de Pedro Almodóvar, que en algunes de les seves obres , com Los abrazos rotos (2009), evoca les del pintor belga.

Pel que fa a Jan Fabre, un dels coreògrafs més reputats del món, va arrencar forts aplaudiments divendres al Teatre de Salt després que la ballarina Lisa May ballés el seu solo Preparatio mortis. Fabre és un dels molts artistes escènics apareguts a Bèlgica en les últimes dècades que, impulsats per l'Estat, les ciutats o els governs de Valònia o Flandes, no paren de voltar món.

Més continguts de