Cultura 24/08/2017

La baixada als inferns de PJ Harvey

La cantant ofereix un concert musculós i impecable al Poble Espanyol

Marta Terrasa
3 min
PJ Harvey en concert

BarcelonaNo per haver vist la mateixa 'intro' del concert de PJ Harvey diversos cops en poc més d'un any –amb la gairebé primícia que va suposar el Primavera Sound 16–, deixa de ser efectiva. Un per un entren els músics en fila i tots vestits de negre, en una espècie de Blancaneu i els nou músics solemnes. 'Chain of keys', del seu disc més recent 'The hope six demolition project', omple el Poble Espanyol de sobrietat, de certa recança i deixa entreveure quin serà l'esperit del concert. Amb 'The Ministry of Defence' el cel s'enfosqueix, mentre una paret geomètrica d'inspiració urbana i industrial apareix al fons de l'escenari. Una temàtica –la ciutat, en el sentit més ampli– que uneix bona part dels temes que conformen el seus dos darrers discos i que conformen bona part del repertori escollit d'aquesta primera part.

Amb la celebrada 'Let England shake', els balls de Polly Jean causen furor. Els seus moviments, petits però de gran impacte, són una metàfora de la seva pròpia essència. PJ estira un braç amb una teatralitat que hipnotitza, mentre repeteix la tornada de 'The words that maketh murder'. Bona part del públic –3.000 persones, segons lorganització– es fa eco d'aquestes cinc paraules i la pluja comença a notar-se amb més intensitat, com si s'hagués completat algun tipus de ritual. Per sort, són només unes gotes que s'esvaeixen amb l'arribada del sèptim de cavalleria de 'The glorious land'.

Moment de l'actuació de PJ Harvey

PJ enceta una segona part del concert que s'allunya del múscul i la solemnitat de la primera. Escull la trilogia 'The devil', 'Dear darkness' i 'White chalk'; aquesta darrera dona nom al disc homònim publicat l'any 2007. Un impàs ple de contrastos, on la delicada i a moments fantasmal veu de PJ Harvey és capaç de tornar-se fosca i abrupta. Deien de Nick Cave que era la darrera estrella del rock que feia por, però potser han obviat la força de PJ Harvey per fer-te baixar als inferns, acompanyada per una banda capaç de firmar la banda sonora de qualsevol poema de Dante. Les percussions dures i pesades substitueixen els teus propis batecs i a mesura que cau la nit i la xafogor emana del terra del Poble Espanyol, els metalls adquireixen tons apocalíptics. I Polly Jean encara no ha dit ni una paraula.

Els músics recuperen el ritme del concert amb 'The wheel' i 'The Ministry of Defence', on els saxos disparen salves d'erotisme sonor i moments de 'free-jazz' que ens aboquen a un 'crescendo' tens i d'aparent caos, sostinguts per cadències hipnòtiques de la percussió. De nou, minimalisme en les expressions dels cossos, que aquest cop opten per quedar-se quiets al final de la cançó i amplifiquen encara més el contrast viscut uns segons abans.

El moment punk de la nit el va protagonitzar '50 ft queenie', del seu disc 'Rid of me', que va veure la llum l'any 1993. No cal ni invocar la PJ de vint-i-pocs per interpretar aquest tema passat de revolucions i bilis que no deixa de tenir un punt de profecia: soc la gran reina, la dona més gran, la que pot tenir deu cançons, deu reines i deu deus i que no para de créixer. La mirada al passat és breu però intensa, amb l'esperadíssima 'Down by the water', on la Harvey més inquietant passeja d'un costat a l'altre de l'escenari demanant a les divinitats que escoltin les seves demandes. Però PJ Harvey no necessita grans artificis per emocionar, ni tan sols per estremir, la seva expressivitat és com un corrent elèctric que comença als dits de les mans i s'estén per tot el cos fins a culminar en la seva versàtil veu, com a la magnífica 'To bring you my love'.

Després de dos tímids agraïments, PJ Harvey presenta la seva banda, entre ells, John Parish i Mick Harvey, exmembre dels Bad Seed de Nick Cave. 'Near the memorials to Vietnam and Lincoln', 'River Anacostia' i el bis de 'The last living rose' són els temes que posen punt i final a una nit plena de reivindicació, de múscul i de certa contenció trencada en moments brillants.

stats