511 cantants en el Concurs Viñas més internacional

511 cantants de 62 països han passat per les proves eliminatòries del 54è Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas, destinat a veus femenines de 18 a 32 anys i masculines de 18 a 35. La feina del jurat és triar els que participaran divendres en la prova final que es farà al Liceu i decidir els guanyadors d’uns premis valorats en 97.000 euros. “Es busca gent amb talent vocal i escènic i personalitat”, explica el director del concurs, Miquel Lerín.

“El més important és la veu”, diu la mezzosoprano nord-americana Grace Bumbry, membre d’un jurat internacional presidit per la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann. Tanmateix, afegeix Bumbry, cal valorar també la interpretació i el coneixement del que es canta. “Vinc d’una escola en què es treballava molt durament. Hi dedicàvem moltes hores perquè cal estudiar a fons per arribar a l’excel·lència”, recorda Bumbry, que comparteix jurat amb el tenor Jaume Aragall, la soprano Makvala Kasraixvili i representants del Teatre Bolxoi de Moscou, el Metropolitan Opera House de Nova York, el Teatro Real de Madrid i la Deutsche Oper de Berlín, entre d’altres. Una de les novetats és que el Bolxoi acollirà proves preliminars del concurs anualment, i no cada dos anys, com feia fins ara. De fet, el Viñas ha consolidat la seva internacionalització. En aquesta edició hi participen 148 cantants de Corea del Sud, 50 de Rússia, 36 de la Xina, 25 d’Alemanya i 24 dels Estats Units, a més de 48 de l’estat espanyol, dels quals 11 són catalans.

Les veus del futur

Un dels propòsits de concursos com el Viñas és identificar les veus que podran fer carrera en el futur. Qui sap si en el concert que protagonitzaran diumenge els guanyadors hi haurà algú com la ucraïnesa Olga Kultxinska, primer premi del Viñas al 2015 i que un any després pujava a l’escenari del Liceu per interpretar el rol de Musetta a La Bohème. Per aconseguir-ho és tan important la predisposició dels teatres a donar oportunitats a veus joves com l’interès dels cantants a formar-se en papers petits. “Si no canten bé un paper petit, per què hauria de donar-los un paper gran?”, diu Scheppelmann.