ART
Cultura 26/05/2011

El cavall pintor i l'artista provocador

Sergio Caballero, l'autor de la imatge del Sónar, torna a portar el seu art corrosiu a les galeries amb nou pintures realitzades en col·laboració amb el cavall Napoleón: Abstracción en el establo .

Antoni Ribas Tur
2 min
Pastanaga i poma Caballero recompensava el Napoleón amb pastanagues i amb talls de poma, i les pinzellades tenien encara més força.

Barcelona.Sergio Caballero ja havia descartat la idea inicial de treballar amb animals pintors per a la imatge del Sónar d'enguany, que anuncia la "venda" del festival, quan va rebre una trucada: "Al Napoléon li agrada, això de pintar. Cada cop que surt de l'estable se'n va cap als pots de pintura". Dies abans havia demanat a l'entrenador de l'animal que deixés d'ensenyar-li a pintar: la imatge gràfica del festival ja estava tancada. Però Caballero es va rendir a les "dots artístiques" del cavall. Ja es coneixien. El Napoleón és el cavall negre que apareix a la pel·lícula de Caballero Finisterrae . El resultat de la col·laboració, nou pintures de gran format de la quinzena que van fer plegats, es pot veure a partir d'avui a la galeria Mutt amb el títol d' Abstracción en el establo . A la inauguració, aquest vespre, hi assistiran tots dos.

Abstracción en el establo és la primera exposició de Sergio Caballero en una galeria des fa gairebé vint anys, quan realitzava accions que el proclamaven famoso en el mundo entero o obligava la gent a mirar videoart per l'ull del cul d'un porc dissecat. "A mitjans dels anys noranta, el sorgiment del Sónar va coincidir amb un mal moment en el camp de les arts plàstiques, i dedicar-me a la imatge gràfica del festival, per la manera que tenim de tractar-la, ha sigut com fer una exposició cada any a la vegada que tenia projecció", explica.

"M'agraden molt els animals, i formen part del meu imaginari", afirma Caballero, que comenta que va tenir una relació "perfecta" amb el Napoléon. "Va ser com fer de mestre de cerimònies". Després d'haver traslladat a les teles fotomuntatges fets a partir de les vistes nocturnes d'una habitació d'hotel de Porto i d'un seguit de micos que entretenien els turistes a Sant Petersburg vestits d'astronauta o com humans, Caballero va posar el pinzell a la boca del Napoléon i es van posar a treballar. "Li anava marcant les zones de la tela on volia que pintés i les que no. La pinzellada és molt lliure i té molta força, més fins i tot que la d'un noi que comença a pintar -assenyala Caballero-. Pintar en un estable envoltat de natura trenca, a més, el mite de l'artista tancat al taller fumant i bevent whisky mentre pinta". D'entrada, assegura ell, aquestes pintures no volen representar cap crítica al món de l'art tot i que a l'espectador li resulti difícil no fer-ne la lectura coneixent la seva trajectòria càustica i humorística. Potser és casualitat, però de la mateixa manera que, iconoclasta com és, havia exposat amb la seva signatura pintures comprades als Encants, dels seus amics o fins i tot de la seva mare, ara ha deixat que el Napoleón s'apropiï de les seves teles. I n'hi haurà més. Ja té al cap una nova sèrie de pintures per fer a mitges amb el Napoleón.

stats