LITERATURA
Cultura 07/04/2016

Els cent clàssics inèdits o introbables d’Adesiara

L’editorial publica entre 10 i 14 títols a l’any des del 2007

i
Jord Nopca
3 min
Els cent clàssics inèdits  o introbables d’Adesiara

Barcelona“Adesiara és un bolet”, diu Jordi Raventós, editor d’Adesiara. El bolet, “que vol fer accessibles llibres inèdits o introbables fins ara en català”, celebrarà els deu anys d’existència el 2017, però abans de l’efemèride arriba al títol número 100 amb L’enemic de la barba, de Julià l’Apòstata. “Des de l’inici ja ens marcàvem un ritme de publicació volgudament modest, entre 10 i 14 títols a l’any -fa memòria-. Mai no hem superat aquesta xifra. El nostre èxit és haver arribat al centenar de títols sense haver de reorientar els nostres objectius. Som una editorial que omple buits en català. Com tots sabem, n’hi ha molts”.

El gruix dels projectes no ha tirat enrere l’equip de l’editorial, que completen Cruz Artidiello, Joaquim De Nijs i Anna Porta. El 2012 van publicar el gairebé miler de pàgines de Saviesa grega arcaica, una de les millors edicions europees de textos presocràtics -de la qual es van ocupar Jaume Pòrtulas i Sergi Grau-, i al cap de poques setmanes de sortir a la venda reeditaven el volum. “Els quatre títols més venuts de l’editorial són tots de la nostra col·lecció de clàssics grecs i llatins”, reconeix l’editor. El cinquè són les Quartetes d’Omar Khayyam, un poeta persa que va viure entre els segles XI i XII.

“No l’encertem sempre -admet Raventós-. El llibre que hem venut menys deu ser Berenice, de Jean Racine, però per a nosaltres no és cap fracàs, perquè el nostre objectiu era incorporar l’autor al catàleg”. Altres dels llibres que no han acabat de funcionar són L’heretge de Soana, de Gerhart Hauptmann (“un premi Nobel de literatura que no està de moda”), Vides seques, de Graciliano Ramos (“els autors brasilers estan maleïts, els lectors els perceben com una literatura de segona, i estan equivocats”) i Escrits o Mitologia personal, d’Andreas Embirikos. “La nostra política editorial planteja publicar un o dos d’aquests títols més arriscats, d’autors poc coneguts, perquè estem convençuts que si algú els llegeix els recomanarà”, diu l’editor.

Un elogi de la contenció

Ben aviat han d’arribar els Cantos pisans d’Ezra Pound i un tercer volum de monòlegs de Iannis Ritsos traduïts per Francesc Parcerisas i Joan Casas. El títol número 100, però, va ser escrit en grec àtic al segle IV d.C. per un dels emperadors romans més controvertits, Julià l’Apòstata (331-363). “La seva moral política és la platònica, no és precisament pragmàtica, sinó idealista -diu Pau Sabaté, que amb L’enemic de la barba s’estrena com a traductor literari poc després de batre tots els rècords al concurs El gran dictat de TV3-. A Julià no el van criar per ser emperador. Va portar una vida intel·lectual i contemplativa, i quan va veure les clavegueres de l’imperi les va denunciar”.

Julià va suscitar la ira del cristianisme dominant perquè va recuperar les creences paganes dels avantpassats. “El paganisme de Julià no és una exaltació de la llibertat i el sexe, sinó que és místic i ascètic -explica Ernest Marcos, professor titular de clàssiques de la Universitat de Barcelona-. Ell reivindica la contenció i la castedat”. La seva defensa de les barbes és en un doble sentit, segons recorda Sabaté: “Els intel·lectuals i filòsofs portaven barba. La barba també significava tenir poca cura de les coses d’aquest món”. Marcos hi afegeix una tercera motivació: “La barba li recordava els salvatges de Lutècia, lloc on havia crescut. Portar barba amb polls et convertia en algú pur i t’allunyava dels altres”. El petit volum de Julià és, probablement, el llibre més hipster d’aquest Sant Jordi.

Els quatre títols més venuts d’Adesiara

‘Art d’enamorar’

El tractat d’Ovidi és el bestseller de l’editorial. Més de 1.500 exemplars venuts, en tres edicions.

‘Saviesa grega arcaica’

L’edició i traducció del volum va anar a càrrec de J. Pòrtulas i S. Grau.

‘Cançoner de Ripoll’

Composicions de caràcter eròtic datades del segle XII.

‘Converses de meuques’

Aquest títol de Llucià de Samòsata va ser inèdit en català fins al 2008.

stats