Publicitat
Publicitat

BERLINALE 2011

L'hongarès Béla Tarr i l'iranià Asghar Farhadi són els favorits a l'Ós d'Or

El cineasta català Jaume Collet-Serra tanca la secció oficial

Sense fer gaire soroll, i també sense realitzar un sol títol rodó, el director nascut a Barcelona Jaume Collet-Serra s'està fent un petit nom a Hollywood com a artífex solvent de produccions mitjanes de terror i suspens. El seu quart llargmetratge, Unknown , que ahir va clausurar la secció oficial del festival de Berlín, suposa un pas més d'una trajectòria consistent però sense brillantor. La pel·lícula és un thriller amb una premissa vagament hitchcockiana: un botànic nord-americà viatja a Berlín i pateix un accident de cotxe que esborra la seva identitat. Ell encara recorda qui és, però els altres a ell no: la seva dona no el reconeix i un desconegut el suplanta a tots els efectes.

Amb Liam Neeson de protagonista, confós i desorientat en un país estranger, és inevitable pensar en el Frenètic de Polanski, un altre thriller en què el nucli del drama eren el desajust cultural i la desorientació del protagonista. Aquesta comparació, tanmateix, pot ser mortal per al film de Collet-Serra, perquè posa en relleu la manca de personalitat del film del director català, un producte de consum honest i ben executat però sense cap tret original que destaqui en el conjunt. La premsa berlinesa, això sí, estava encantada de veure la seva ciutat com a escenari d'una producció nord-americana d'acció. Diane Kruger ( Maleïts bastards ) i Sebastian Koch ( La vida dels altres ), els altres protagonistes de la cinta, han celebrat, per la part que els pertoca, que els actors alemanys ja no hagin d'interpretar sempre els nazis en el cinema nord-americà, i el director ha destacat la internacionalitat de la producció assenyalant que "tractant-se d'una història d'un home a la recerca de la seva identitat, Berlín funcionava molt bé com a escenari, ja que arquitectònicament és molt variada, no té una única identitat definida".

Els codis de l'Albània rural
A The forgiveness of blood , de Joshua Marston, dues famílies d'un poble albanès estan enfrontades per l'ús d'un camí que travessa unes terres. Un dia la sang es vessa i el Kanun, un antic codi de lleis, segella el destí de la família homicida: no sortiran de casa fins que se satisfaci el greuge. I poden passar molts anys.

Darrere d'aquesta història no hi ha un estudi sobre la violència o la venjança, sinó sobre el conflicte entre tradició i modernitat, un tema habitual en aquesta Berlinale i que aquí exemplifica la persistència a l'Albània rural d'un codi de lleis de fa més de cinc-cents anys, el Kanun, que encara regeix (en paral·lel a l'Estat) les disputes de sang de la regió. Joshua Marston, que va debutar amb Maria, plena ets de gràcia (2004), torna ara amb un nou drama social, mancat de la intensitat del seu primer film però amb el mateix esperit de denuncia i una cal·ligrafia cinematogràfica simplement expositiva, sense més ambició.

Completada la secció oficial, el jurat que presideix Isabella Rossellini anunciarà avui els guanyadors de la 61a Berlinale. Cap títol acumula tants mèrits cinematogràfics com The Turin horse , de Béla Tarr, encara que el radicalisme de l'hongarès faci difícil que aquesta sigui una opinió unànime. Ara bé, el fet que aquesta sigui la seva última pel·lícula el beneficia: seria un premi amb regust de comiat.

En general, les apostes es decanten cap a Nader and Simin, a separation , d'Asghar Farhadi, un excel·lent retrat de l'Iran actual a mig camí entre el drama social i el thriller naturalista. En un festival presidit per la indignació davant l'empresonament de Jafar Panahi, premiar un dels seus compatriotes seria un gest molt ben rebut. En qualsevol cas, el més just seria que entre les dues pel·lícules es repartissin l'Ós d'Or i el premi especial del jurat. L'ordre, en aquest cas, no alteraria el resultat: són els millors fruits d'aquesta irregular Berlinale.

El director d' Unknown amb els protagonistes alemanys del film.

Més continguts de