Una comèdia existencial alleugerida

BarcelonaZona Franca és una talentosa comèdia del dramaturg català David Desola que va estrenar José Sacristán i vam veure a la Sala Villarroel el gener del 2005 sota el títol d’Almacenados. L’obra planteja la relació entre l’encarregat d’un magatzem d’una empresa de fabricació d’astes d’alumini que es jubila, el senyor Mañé, amb el Nin, un jove que accedeix a la seva primera feina i que haurà de substituir el treballador veterà. El senyor Mañé és un home conformista, adotzenat, que mai ha estat amo de la seva vida, però en la seva elementalitat, en la seva falta de personalitat, hi cova una gran tendresa. El Nin descobrirà aviat -i ho explico perquè queda clar ben aviat- que en aquell magatzem no hi ha, ni hi ha hagut mai, feina. Ni ell ni Mañé, però, qüestionen res del sistema laboral que els converteix en part de l’inanimat mobiliari de la nau. Una obra, doncs, d’aparença realista però aixecada sobre trets de l’absurd en un espai irreal i amb dos personatges de caràcter becketià que esperen l’improbable.

Es tracta d’una comèdia amarga amb una mirada desencantada sobre el món laboral però que Israel Solà -que ha firmat magnífics treballs a la companyia La Calòrica- alleugera amb un to de comèdia de situació i amb una direcció d’actors irregular. Lluís Marco sap com donar consistència a la inconsistència de la vida del senyor Mañé i explota la tendresa que inspira, però el jove Nin de Pau Vinyals hauria de temperar la seva actitud juganera i adolescent. Malgrat això, l’espectacle agafarà densitat amb el rodatge i probablement farà riure més, que és en part l’objectiu de la funció.