Publicitat
Publicitat

L'ADÉU A UN MESTRE

El Teixidor novel·lista té un fons ètic, però sap que el seu deure és explotar l'ambigüitat

El compromís amb la memòria

En comparació amb la seva obra infantil i juvenil, que consta d'una vintena de títols, la narrativa per a adults d'Emili Teixidor és força escassa. Està formada, únicament, per un recull de contes ( Sic trànsit Glòria Swanson , de l'any 1979, el seu debut en aquest terreny) i sis novel·les.

Potser aquesta relativa escassetat s'explica perquè els llibres per a adults no li devien resultar gaire fàcils de fer, a Teixidor. Qualsevol que hagi llegit Retrat d'un assassí d'ocells (1988), Pa negre (2003) o Els convidats (2010), per citar només tres dels seus títols més coneguts, pot fer-se una idea de la implicació emocional i ètica que deu haver estat necessària per gestar-los i donar-los forma. Tampoc no costa gaire intuir l'esforç evocador que l'autor deu haver hagut de fer per recuperar, amb tanta riquesa de matisos, amb tanta vivor i tanta versemblança humana, un món perdut des de fa tants d'anys.

El gruix de la narrativa per a adults d'Emili Teixidor té com a origen i motor el compromís de l'autor amb la memòria personal i col·lectiva. I ja se sap que aquesta mena de compromisos, si es prenen seriosament (i Teixidor, esclar, se'ls hi prenia), requereixen molt de coratge i, en conseqüència, són esgotadors.

Com tots els autors de categoria, Emili Teixidor va aconseguir construir un món propi i fer-ne partícips milers de lectors al llarg de diverses dècades. Una breu llista dels trets distintius o dels motius recurrents de la novel·lística de Teixidor hauria d'incloure: a) la descripció del pas de la infantesa a l'edat adulta, que sovint és expressat amb una mescla xocant de sensibilitat poètica i cruesa brutal; b) el trauma de la Guerra Civil i les conseqüències que va tenir la implantació sense contemplacions dels postulats del nacionalfalangisme en un escenari -la Catalunya rural de la plana de Vic- que n'estava als antípodes per qüestions d'història, actitud, cultura i llengua; c) el paper que jugaren en la immediata postguerra els diferents poders socials -l'Església, els senyors, les forces de l'ordre- i la divisió infranquejable entre el bàndol dels vencedors i el bàndol dels vençuts, i d) la difuminació del sentit de la moral que sempre va aparellada als règims totalitaris, els quals aconsegueixen corrompre fins i tot les ànimes més pures.

En qualsevol cas, i conscient que els novel·listes no han de dedicar-se a donar lliçons sinó que han d'expressar i recrear la complexitat de la història i de la vida, l'Emili Teixidor novel·lista té un fons ètic, però sap que el seu deure és explorar i explotar l'ambigüitat. Per això la seva prosa és tan plena de penombres. Per això, al llarg de les seves pàgines, la bondat pot ser tèrbola i la maldat pot presentar escletxes de llum. I l'alè del mite pot conviure amb el fang de la realitat. I la memòria, per dolorosa i inhòspita que sigui, sempre és una llar.

Més continguts de