Publicitat
Publicitat

ELS LLIBRES I LES COSES

El doble rapte d'Europa

Ara que els nostres governants han decidit pujar al carro sobiranista i ja pensen de debò, ai!, a fer de Catalunya un estat d'Europa, és oportú recordar què ha estat Europa abans de Frau Merkel, tota una senyorassa teutona, galtaplena i ufanosa, sigui dit de passada. Europa sempre ha tingut nom de dona. En grec vol dir "la de cara ampla", que així devia ser la princesa mítica raptada per Zeus, segons em recorda el meu benvolgut progenitor, a qui, amb el vostre permís, i perquè tothom vegi que sóc un bon fill, dedico l'article.

A la seva vellesa, almenys tan ufanosa com la Merkel, el meu estimat pare, Francesc de Borja Aragay i Prades, ha decidit treure del pap la seva torrencial erudició, fruit d'una exigent formació jesuítica, i convertir-la en un assaig breu que podríem situar entre la pedagogia i l'utopisme. L'ha publicat l'editorial Base de l'amic comú Jaume Sobrequés. El títol: Europa, cruïlla de persona i comunitat .

A vegades costa escoltar els pares. Llegir-los és més fàcil. Així m'ha passat amb aquest curiós assaig, la tesi central del qual és que Europa encara està sota els efectes de la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències, quan va ser "raptada, estirada o seduïda a banda i banda pels EUA i per la Rússia soviètica", és a dir, quan va sentir amb més força que mai la tensió entre donar prioritat a la llibertat individual o a l'interès comunitari. D'aquella tensió en va sortir l'estat del benestar, ara en crisi i que l'autor reivindica.

Lluís Maria de Puig, historiador i europeista conspicu, rebla el clau al pròleg en recordar que aquest convuls segle XX europeu, malgrat tot, ha anat bé: tenim el doble d'esperança de vida que fa cent anys, el progrés tecnològic i econòmic fenomenals, l'extensió de la democràcia és un fet, com també els canvis socials -situació de la dona, drets humans, etc-. A la dualitat de l'autor, doncs, el prologuista n'afegeix una altra en què progrés i injustícia són realitats paral·leles: "Europa és tan revolucionària com contrarevolucionària, va crear l'esclavisme i l'humanisme, el Renaixement i el Sant Ofici, la Reforma i la Contrareforma, l'absolutisme i el liberalisme, la Il·lustració i el despotisme, el feixisme i el socialisme democràtic, les dictadures i la democràcia, l'imperialisme i els drets humans, la màfia i l'estat de dret".

I ja que estem duals, quina aportació vol fer el futur estat català a Europa: ¿volem atreure el nou individualisme dels multimilionaris russos en un Eurovegas gaudinià o volem socialitzar el model Massachusetts?

Més continguts de