Dins d’una domus senyorial de Bàrcino
S’obre una casa romana del carrer Avinyó amb un dels conjunts murals més importants de la Península
BarcelonaAl número 15 del carrer Avinyó de Barcelona, unes escales estretes i fosques porten fins al triclini -el menjador d’una casa romana, on es menjava reclinat en un llit al voltant d’una taula- i el cubiculum -l’habitació on fa més de dos mil anys es feien des de recitals fins a reunions de negocis, passant per intercanvis íntims-. En aquesta domus romana, que després de tres anys de restauració s’obre per primera vegada al públic, s’hi pot admirar un conjunt de pintura mural que originalment decorava el sostre: “És únic a la península Ibèrica. Qui el va encarregar havia de tenir poder econòmic perquè segueix les modes de Pompeia. Van fer venir un pintor expressament d’Itàlia”, assegura la responsable del pla Bàrcino, Carme Miró.
El que il·lustra la pintura no és gaire comú: “Representa el rapte de Ganímedes envoltat de sanefes i motius florals. Qui va escollir la pintura tenia clar que aquest mite representa la llibertat, l’amor i l’homosexualitat”. Ganímedes guardava els ramats del seu pare quan Zeus el va veure i se’n va enamorar. El déu grec es va convertir en àguila i va raptar el jove per endur-se’l a l’Olimp. Miró també apunta que el propietari de la casa devia tenir algun càrrec administratiu; era algú amb poder. A la domus, en concret a l’intervallum, situat entre la façana posterior i la muralla, també s’hi va localitzar un forn del segle III dC -el primer que es troba a la ciutat- i un molí que va ser reaprofitat com a pica. “Podria ser que el propietari tingués el forn i vengués el pa en un establiment adjacent a la casa”, detalla Miró. L’arqueòloga no s’atreveix a posar nom a aquest ciutadà romà de gustos exquisits: “A la porta hi vam trobar un grafiti amb el nom de Licini, però no n’hi ha prou per dir que era el nom del propietari. També podria ser el nom d’un esclau”, afirma Miró.
Una ciutat oberta i pròspera
La domus d’Avinyó és la quarta que s’ha desenterrat a Barcelona. L’han precedit la domus de Sant Miquel, del Bisbe Caçador i de Sant Honorat. Els responsables del pla Bàrcino han acumulat prou informació per poder dir que la ciutat que va fundar Cèsar August el 10 aC tenia algunes peculiaritats: “Les restes romanes indiquen que el percentatge de domusacomodades era molt elevat”, destaca Miró. Hi havia unes elits amb molt poder adquisitiu i un alt nivell cultural: “Bàrcino va néixer amb vocació comercial i administrativa i hi van venir les elits, els generals d’August. Hi havia molts lliberts [esclaus que l’amo havia alliberat], molts més que en altres ciutats. I aquest detall és senyal de prosperitat”, diu Miró.
A la domuss’hi poden admirar altres pintures restaurades com un amoret -un noi despullat i alat que duu un arc- i una representació de la musa Terpsícore. “En aquesta pintura s’hi pot veure el primer instrument representat a la ciutat”, destaca Miró. Terpsícore és la musa de la dansa i el cant coral i sempre es representava amb una lira marcant el compàs. L’autor de totes aquestes pintures era el mestre pictor imaginarius. Aquests artistes que decoraven les cases estaven molt ben considerats i, tal com s’explica en un dels interactius que es pot veure a la casa del carrer Avinyó, cobraven uns 150 denaris diaris.
També es detalla l’origen dels pigments: el verd procedia de glauconita, celadonita, hidrosilicats de potassi, alumini, ferro i magnesi, que treien d’Esmirna, Turquia, Verona i Xipre. El més car era el pigment blau perquè el feien amb silicat de calci de coure que s’extreia d’Egipte. Però el preu no era un obstacle per al propietari d’aquesta domus, que es va començar a excavar el 2004, arran de les obres de rehabilitació d’un edifici de propietat municipal.
La privacitat era essencial
A la domusdel carrer Avinyó s’hi explica també com era la vida dels romans de portes endins. Les cases de Bàrcino acostumaven a tenir una façana austera i poques obertures perquè per als romans la privacitat era essencial. Les més benestants tenien banys privats. L’aigua era bàsica: la dignitat romana exigia que arribés aigua de la millor qualitat i gratuïtament a la ciutat. A la domus també s’hi explica bona part de la recerca del pla Bàrcino: des de les restes trobades en altres domus fins a la importància vitivinícola de la Sagrera i Sant Martí, passant per la muralla romana.
Un audiovisual dóna més detalls sobre aquesta opulenta ciutat romana que els lloaven poetes. Ausoni la descrivia com un lloc “construït sobre la mar fecunda d’ostres”. Aviè admirava “la terra sempre xopa d’aigües dolces”. El coneixement acumulat de l’època romana és molt gran: es fan excavacions des de fa 80 anys. “Cada vegada sabem més coses dels obradors, dels abocadors i, fins i tot, de la dieta que seguien els romans”, defensa Miró. La domus del carrer Avinyó només es podrà visitar de manera concertada -és un espai molt petit- a través del Museu d’Història de Barcelona (Muhba).
