A favor d’“una Barcelona més flamenca”

BarcelonaLa primavera del 2013, el festival De Cajón! anunciava que plegava veles. Segons el seu director, Joan Rosselló, la decisió responia a la pujada de l’IVA i la falta de patrocini, però també a una sensació de feina feta. “Quan el festival va començar, el 2006, a Barcelona només hi havia dos petits festivals de flamenc, el de Ciutat Vella i el de Nou Barris -recorda-. Vuit edicions després, l’escena ja era més madura: hi havia més festivals, programacions de qualitat, tablaos...” Ara, però, segons Rosselló, els locals que programen flamenc són exclusivament els del circuit guiri. “En 4 anys hem anat cap enrere -diu-. Per això hem pensat que calia recuperar De Cajón!”

Emmarcat en el Festival de Jazz de Barcelona però amb entitat pròpia independent, De Cajón! torna amb una programació selecta de concerts de flamenc que arrenca dijous amb l’actuació del saxofonista i cantaor Antonio Lizana a Luz de Gas. “Barcelona necessita ser més flamenca -reclama Rosselló-. La ciutat s’ha tornat freda i cool, necessita la passió i atreviment d’una música com el flamenc”. El director de De Cajón! relaciona la davallada del flamenc amb l’ascens del catalanisme. “El flamenc s’identifica com un gènere espanyol i ara hi ha una polarització molt clara cap a les coses catalanes que es tradueix en un petit rebuig subliminar del flamenc -opina Rosselló-. Avui dia és més fàcil aconseguir patrocinadors per a un festival indie que per a un de flamenc. I no és cosa de les institucions: els costa tant donar suport al flamenc com a les altres músiques”.

Mercé, el gran reclam

“Catalunya sempre havia sigut molt flamenca”, coincideix el cantaor José Mercé, el gran reclam de De Cajón!, que actuarà el 4 de novembre al Palau de la Música. “Jo la vaig descobrir als 70, quan jo era molt petit, i a Barcelona hi bullia una gran escena flamenca a tot arreu que ara s’ha refredat”. Fill d’una llarga nissaga flamenca, Mercé reivindica el seu art com “una música del poble per al poble que hauria d’estar a la mateixa altura del jazz”.

A Barcelona, Mercé hi presentarà el seu últim treball, Doy la cara, el seu primer àlbum de duets, on canta amb Joaquín Sabina, Andrés Calamaro, Pablo Alborán i Alejandro Sanz, entre d’altres. “Jo m’he hagut d’adaptar més a ells que ells a mi, esclar -explica-. No els demanaré ara que es posin a cantar seguiriyas o soleás!” Enregistrant el disc Mercé ha constatat que el pop és una música molt més matemàtica que el flamenc. “Per a mi de vegades un dos és un dos i mig... i no passa res! Però si fas aquestes coses en el pop els altres es perden”, comenta. En principi no està previst que Mercé recreï els duets del disc en el seu concert al Palau de la Música, però la possibilitat no es descarta. “Dependrà de si el concert els cau a prop o no”, diu.

L’endemà del concert de Mercé serà el guitarrista Vicente Amigo qui actuarà al Palau de la Música presentant el disc Memoria de los sentidos, un retorn a les essències més tradicionals del flamenc. El 29 d’octubre la sala Barts acollirà l’espectacle Las Minas. Puerto Flamenco, amb més de 10 artistes en escena. I el 18 de novembre, 20 anys després de debutar al Festival de Jazz, Michel Camilo i Tomatito presentaran al Palau Spain forever, tercera part de la seva aventura musical.