Publicitat
Publicitat

Cinema

La vella guàrdia apuja el nivell del Festival de Canes

Abbas Kiarostami i Alain Resnais són candidats a la Palma d'Or amb els seus nous treballs: 'Like someone in love' i 'Vous n'avez encore rien vu'


Els incombustibles Abbas Kiarostami (72 anys) i Alain Resnais (91 anys) són els grans protagonistes d'una jornada d'intensa cinefília al Festival de Canes, marcada pel retorn d'aquests dos grans noms del cinema, dos autors de referència que han demostrat que encara tenen molt a dir.

Ja ho diu Alain Resnais amb el títol del seu nou film, 'Vous n'avez encore rien vu' (Encara no heu vist res), "una broma a la sala de muntatge i que es va convertir en una mena un proverbi per a tota la pel·lícula", com explicava avui el mateix Resnais en roda de premsa.

El director d''Hiroshima mon amour' ha dirigit un film que és al mateix temps un homenatge al teatre i als actors que l'han acompanyat en el cinema durant les últimes dècades, i un joc complex de miralls al voltant d'una representació, inspirat en l''Euridice' de Jean Anouilh. En l'aventura l'acompanyen intèrprets tan habituals de la seva filmografia com Sabine Azéma, Mathieu Amalric, Pierre Arditi, Anne Consigny, Hippolyte Girardot, Michel Piccoli i un llarg etcètera. "Sento un gran amor per tots els actors de la pel·lícula i, en general, pel cinema i el teatre".

Per la seva banda, el cineasta iranià Abbas Kiarostami va presentar a Canes 'Like someone in love', una pel·lícula que el director d''El sabor de les cireres' ha rodat al Japó amb intèrprets japonesos. Rebut amb aplaudiments i xiulets en el primer passi de premsa, el film és un dels més radicals i innovadors que s'han vist en aquesta edició del festival, un recorregut sense aparent estructura que segueix un grapat de personatges, gairebé en temps real, sense que passi res d'especial i amb força temps morts, però amb escenes de profunda emoció.

Kiarostami, que ha rodat la pel·lícula sense guió, ha hagut de donar explicacions en la roda de premsa sobre el final abrupte de la pel·lícula, que una part del públic va criticar obertament. "En el moment de l'impacte contra el vidre, el que se'm va ocórrer va ser 'The end'. Llavors em vaig dir, 'potser això no és el final'. I em vaig adonar llavors que tampoc tenia un principi. La meva pel·lícula no comença i no acaba. La vida és així. Mai arribem al començament, les coses sempre comencen abans".

Més continguts de