Publicitat
Publicitat

El cànon històric del segle XX: de Serrat a Sau

"Paraules d'amor senzilles i tendres" és un dels versos més populars de la música catalana. Ho van començar a ser tan bon punt Joan Manuel Serrat va publicar l'EP Paraules d'amor el 1966. Va funcionar sobretot per la nostàlgia amb què Serrat recorda l'amor adolescent i l'amant que ja no hi és.

Aquesta manera d'evocar l'amor és la més habitual en la música popular, però no l'única. Ovidi Montllor, per exemple, era d'una altra pasta. El 1974, a Els amants , l'Ovidi cantava les paraules de Vicent Andrés Esteller: "Feroçment ens amàvem des del matí a la nit". Ni la dolçor de la guitarra de Toti Soler podia amagar un amor "brusc i salvatge", tan poderós com potent, com era la veu del cantautor d'Alcoi.

Algunes de les més belles cançons d'amor no parlen sobre el món de la parella ni sobre el desig. N'hi ha d'amor fraternal, com Gemma , que el 1971 Joan Baptista Humet va dedicar a les seves germanes. O d'amor a la mare, com Mercè (1972), de Maria del Mar Bonet. O totes les cançons d'amor a la terra que ens ha deixat la Nova Cançó. Fins i tot hi ha al·legats contra la pena de mort que són també cançons d'amor, com A Margalida (1977), de Joan Isaac.

Albert Pla va explorar els límits del desig a La platja , el 1989, un any abans que Sau gravessin Boig per tu , ara com ara la cançó d'amor més popular del pop català.

Més continguts de