Publicitat
Publicitat

Mor el músic Ia Clua d'Ia-Batiste als 60 anys

Precursor del pop-folk català, Clua va ser fundador i membre del mític duo dels anys setanta Ia-Batiste i del trio Dos+Un. Ha mort a casa víctima d'un càncer

Ha mort als 60 anys el músic i cantautor Josep Maria Clua, Ia Clua, víctima d'un càncer. Precursor del pop-folk català, Ia Clua va ser fundador i membre del mític duo dels anys setanta Ia-Batiste i del trio Dos+Un. Clua va morir aquest dimarts a casa seva, a Barcelona.

A cavall de la música progressiva i l'ona laietana, Ia Clua va ser precursor de les bases del pop beatle de qualitat i en català, i pioner del pop-folk. Nascut el 1951, Clua va començar la seva carrera artística el 1967, quan va fundar el grup Dos + Un, juntament al seu germà Jordi i a Manel Joseph. El grup va editar cinc discos i va ser habitual en l'escena de la Cançó com a teloner d'alguns dels seus noms més destacats, com ara Joan Manuel Serrat, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet.

Després de Dos+Un, el pròxim pas artístic de Clua va ser la formació del grup Ia-Batiste, al costat de Jordi Batiste, exintegrant de grups com Els tres tambors o Màquina!. La seva obra a la dècada dels setanta està formada per dos grans discos: Un gran dia i Chichonera's Cat. Aquest últim treball inclou la cèlebre adaptació del poema de Josep Carner El gessamí i la rosa, musicada per Ia Clua. El setembre de 1976, Ia-Batiste decideixen separar-se.

Ia Clua encetaria després el grup Moto Clua, que comptaria amb el suport de Joan Manuel Serrat i Josep Maria Bardagí com a productors dels seus treballs.

Sense desvincular-se de la música, els últims anys Clua es va dedicar al cinema, la publicitat i la producció musical. És autor de la sintonia principal de RAC1.

El 1993 el grup Ia-Batiste va viure una segona joventut, gràcies a l'acceptació de la reedició dels seus treballs, que els va fer reaparèixer en concerts i en estudis de gravació. De tot plegat en va sortir el disc En directe. L'últim treball de Clua va ser en solitari, El món on visc, editat el 2007.

Més continguts de