Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Herta Müller, premi Nobel de literatura, inaugura una exposició al CCCB

"Les ideologies són incapaces de crear bones metàfores"

Novel·lista, assagista i narradora dotada d'un lirisme directe i esfereïdor, Herta Müller va visitar ahir Barcelona. Una conferència i una exposició volen apropar la seva obra literària als lectors catalans.

"El poble tenia 405 cases, uns 1.500 habitants. Tothom tenia por. Ningú en gosava parlar. Fins i tot si, de petita, no entenia els continguts de la por, la seva sensació em corroïa el cap". Aquest és un petit exemple de la prosa demolidora de Herta Müller, que ahir va visitar Barcelona per pronunciar la conferència La llengua com a pàtria i inaugurar l'exposició El cercle viciós de les paraules .

Nascuda l'any 1953 a Nitchidorf, Müller forma part de la minoria de parla alemanya del Banat romanès. "Quan em van donar el Nobel les reaccions van ser molt dividides. Per a molts romanesos, jo no sóc representativa del país", va recordar ahir l'escriptora, que va créixer en un país ocupat pels comunistes soviètics. La família en va patir les conseqüències: els camps i la botiga d'ultramarins dels avis els van ser expropiats amb el pretext de ser "explotadors del poble". El pare de Herta Müller, Josef Müller, va sobreviure a la Segona Guerra Mundial. La mare, Katharina, va ser deportada, del 1945 al 1950, en un camp de treball a la Unió Soviètica.

Herta Müller va estudiar filologia alemanya i romanesa a la Universitat de Timisoara, en ple govern de Nicolae Ceausescu. Amb només 21 anys ja formava part de l'Aktionsgruppe Banat, una societat literària que tenia com a principals objectius la defensa de la llibertat d'opinió. Els problemes amb els serveis secrets del règim, la Securitate, van començar llavors, i van perseguir l'escriptora durant una dècada llarga, fins que es decidiria a marxar del país amb el que llavors era el seu marit, Richard Wagner. "Entre el 1977 i el 1980 vaig treballar de traductora per a la fàbrica de maquinària Tehnometal", va explicar l'autora com a preludi de les seves reflexions sobre el lirisme d'una part important de termes tècnics, uns comentaris als quals va arribar després d'una llarga disquisició sobre l'absència de bones metàfores en els règims autoritaris.

"La política mata la sensualitat. Hi ha hagut règims com el maoista que han fet servir metàfores als discursos -va dir Müller-. També s'ha donat a la Cuba de Fidel Castro: tant el seu germà com ell tenen una llengua molt florida en la manera d'expressar-se, però quan penso en el que volen dir em genera una pressió molt forta, i gens agradable, a l'estómac. Les ideologies són incapaces de crear bones metàfores".

La por, un estímul per a la poesia

Müller ha aconseguit trobar el seu lloc al món gràcies a l'escriptura. "La meva manera d'apropar-me a la realitat és a través de les metàfores -va dir-. Molts crítics pensen que la recerca de metàfores als meus llibres és deguda a les condicions socials en què vaig créixer. No és ben bé així: jo escric sempre en alemany, però alhora és com si la llengua romanesa també escrigués amb mi. Tot això ho dic perquè les metàfores són molt importants en el romanès, llengua dura i vulgar, dotada alhora d'una gran sensualitat. El poble romanès és encara molt supersticiós, un fet que proporciona moltes imatges lingüístiques".

Autora de novel·les (La bèstia del cor , 1994), llibres de contes ( L'home és un gran faisà en el món , 1986) i assaigs ( El rey se inclina y mata, 2005 ), Müller ha plantat cara a la censura comunista i als mètodes repressius del règim totalitari de Ceausescu a través d'una obra que, tot sovint pels camins de l'autoficció, aprofundeix en les diverses manifestacions de la por. "La por de la mort revolta i transforma els nostres sentiments. Et permet desenvolupar una poesia pràctica. A les dictadures sempre s'ha llegit molta poesia. Era necessària: no pas per embellir la realitat, sinó per demanar justícia. La lírica m'agrada molt perquè sempre la pots portar amb tu, la pots memoritzar, són com oracions que et pots dir a tu mateix. Al principi no llegia literatura. La meva intenció era descobrir com funcionava la vida. Després de moltes temptatives, la vaig trobar als llibres", va explicar.

Per a l'escriptora, la llengua pot ser font de malestars: "Quan el que una llengua diu és hostil cap a un mateix et sents força estranger; quan l'estat on vius t'amenaça de mort, la llengua deixa de ser una pàtria". Un quart de segle després d'instal·lar-se a Berlín, Müller no té cap intenció de tornar al seu país d'origen. "A Romania no hi queda cap rastre de la cultura alemanya que hi havia quan vaig néixer -va dir-. La democràcia no hi està prou consolidada. Hi ha escàndols al govern, nivells de corrupció força esfereïdors i el marc general de crisi, que està empobrint molta gent. Cap on s'encamina, el país?"

Més continguts de