“Un llast de la literatura catalana és la necrofília”

BarcelonaEl poeta, escriptor i professor mallorquí Hilari de Cara (Melilla, 1945) té una llarga trajectòria. Amb el seu últim poemari, Refraccions (Proa), que tindrà una segona edició, ha guanyat el Carles Riba. Però, malgrat tots els premis, cada vegada que el presenten hi ha un lament: és poc conegut. Ho va dir el periodista i membre del jurat Andreu Gomila quan es va anunciar el premi d’Òmnium Cultural i ho va repetir el seu editor Josep Lluch en la presentació del llibre.

Hilari de Cara, a qui Lluch va descriure com un poeta audaç, també és insubornable i no es mossega la llengua: “Si no tens un peu a Barcelona, difícilment et coneixen”, va dir. En opinió del poeta de Manacor, la literatura catalana té un problema: “És endogàmica, necrofílica i centralista”. Ara que ha deixat de donar classes, el poeta pensa dedicar més temps a escriure, independentment del cas que se li faci: “En aquest país si vas en cadira de rodes o estàs a punt de morir-te et fan un cas extraordinari. Vivim en un país dominat per la necrofília”, va insistir. “És un dels llasts de la literatura catalana”, va afegir, i va criticar que se celebrin centenaris de poetes com Espriu i Vinyoli i no es faci gens de cas a Vicent Andrés Estellés.

El poeta va descriure la seva última obra, Refraccions, com una mirada sobre coses que ja estan vistes: “De tan contemplades, han perdut el significat que tenien, com si un oceà les hagués tapat o colgat sota un tel d’oli que no les deixa emergir fins que un bon dia, totes aquestes coses mig oblidades, surten a la superfície i trien les seves pròpies paraules per expressar-se amb nous significats”.

Refraccions és passió amorosa, però també passió per un mateix i per les coses. El poeta parla d’escenaris i personatges viscuts, estimats i contemplats des de la proximitat o la distància. Com va dir l’editor Josep Lluch, Hilari de Cara entoma cada llibre de manera diferent. Poc abans de publicar Refraccions, va guanyar el premi de poesia mediterrània Pare Colom amb Carrer d’Artà (Lleonard Muntaner, 2014). Una obra que, segons l’autor, havia sigut d’elaboració lenta. Va trigar tres anys a escriure’l i el va aparcar en més d’una ocasió, perquè era dolorós: “És un llibre d’aquells amb una escriptura que et fa mal i al mateix temps t’exorcitza”, va explicar quan es va publicar. L’origen del poemari és el final d’una història d’amor. Artà és també un carrer on duien la gent a matar cap al cementiri durant la Guerra Civil.

L’escriptor es va donar a conèixer el 1985 amb L’espai del senglar (1985), seguit per Quadern d’Es Llombards (1992) i Bolero (1998). Posteriorment va publicar Absalom ( 2006), premi de la crítica Cavall Verd - Josep M. Llompart i Via Bàltica (2012). En aquest últim, el poeta descrivia una vella Europa ferida per les guerres. També ha fet una incursió en la narrativa amb Un llac en flames (2009), guardonada amb el premi Qwerty de la crítica al millor autor revelació de l’any, en què també era palpable el pas del temp s, en una novel·la que destil·la sarcasme i amb uns personatges decadents, amb un punt d’amargor. El 2011 va publicar el recull de contes Cada família, un porc.

Establert a Manacor des del 1967, Hilari de Cara és llicenciat en història moderna i contemporània per la Universitat de Barcelona (1972) i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Literatura postmoderna. L’obra narrativa de Quim Monzó (1989). El 1995 es va traslladar als Estats Units, on va ser assessor tècnic de l’ambaixada d’Espanya a Washington, i després professor de llengua i literatura espanyola a l’Escola Internacional de les Nacions Unides.