La Maria, l'àvia de Carles Puigdemont: la lectora incansable que treballava entre dolços
El candidat de Junts només va conèixer una àvia, una dona cristiana amant de la feina ben feta que sabia cuidar els seus nets
Barcelona"L'àvia no hi entenia, de futbol. Però quan va saber que volia anar a la final de la Recopa de Basilea, qui sap d'on va treure les tres mil pessetes que valia tot plegat. Jo volia fer el viatge amb una colla d'Amer, però no tenia els diners. Va ser ella qui va entendre que era important per a mi", recorda Carles Puigdemont quan parla de la seva àvia Maria. Gràcies a l'àvia, el candidat a la presidència de Junts va poder ser amb 17 anys a la famosa final de la Recopa guanyada pel Barça, entre banderes catalanes i blaugranes. Records per a tota una vida. Puigdemont en té un munt, d'aquests records amb l'àvia Maria. Dels altres avis no, perquè van morir joves. El seu marit, l'avi Francesc, va morir de càncer després de la guerra, en què havia fugit per no ser reclutat per republicans, perquè era un home de conviccions catòliques. "I dels avis materns, ella va morir de malaltia cap al 1940 i l'avi va travessar la frontera cap a França després de la guerra, devia acabar en un camp de presoners i no en vam saber res", explica Puigdemont.
A Amer tothom coneixia la Maria Oliveras i Galceran, una dona que va gaudir de bona salut i "va passar dels 100 anys", com recorda el net. Al poble tots l'havien tractat darrere el taulell de la Pastisseria Puigdemont del carrer de Sant Miquel, a l’edifici de Can Crous on va néixer el futur polític. Un edifici comprat per l'avi Francesc els anys 20 on la família, primer, havia tingut una botiga d'ultramarins on es venia de tot i que, després, el Francesc i la Maria van decidir convertir-lo en una pastisseria. El 130è president de la Generalitat recorda la Maria sempre treballant: "Compaginava la feina a la pastisseria amb la cura de la família. De jove havia estat modista a Girona, fins que es va casar. Després, ell era a l'obrador i ella a la botiga. Ens va transmetre a tots valors cristians i de treball, de rectitud. Que calia fer la feina ben feta sempre. Era més recta que dolça, una generació de gent seriosa, sense ser massa estricta".
La Maria era "molt presumida i eixerida, i molt cristiana". Una dona que, fins que la salut li ho va permetre, llegia molt. Puigdemont la recorda "amb una lupa quan ja era gran. Llegia el Catalunya Cristiana i les memòries de Cambó". I els articles del seu net a El Punt, esclar, quan ella ja era gran i Carles Puigdemont només tornava els caps de setmana a Amer. I per Nadal. "Com que per Nadal es treballava a la pastisseria, el dia de celebració era Sant Esteve. I ella sempre feia ànec amb taronja. Li sortia molt bé", recorda. Olors i gustos que Puigdemont enyora, amb aquella rialla de qui recorda temps dolços.
