Hereus, CHRISTOPHER PAOLINIRICK RIORDANEOIN COLFERSTEPHENIE MEYERLAURA GALLEGO
Cultura 02/07/2017

El llegat beneït de Harry Potter

20 anys després del primer llibre, la saga ha deixat empremta en la literatura juvenil i en la fantasia

Núria Juanico
5 min
El llegat beneït de Harry Potter

BarcelonaA la saga de Harry Potter no li ha calgut recórrer a la màgia per arrelar com un dels referents juvenils literaris de principis del segle XXI. El primer dels set llibres de J.K. Rowling es va publicar el 1997 al Regne Unit amb una tirada de 500 exemplars. Vint anys després, l’escriptora britànica pot presumir d’haver estat traduïda a 70 idiomes i d’haver venut més de 450 milions d’exemplars dels seus llibres arreu del món. El fenomen comercial que ha generat el mag de la cicatriu és indiscutible, tot i que el seu impacte va més enllà de l’embat econòmic. Les aventures d’en Harry, en Ron i l’Hermione pels amagatalls de Hogwarts han deixat una empremta evident i profunda en la literatura fantàstica juvenil i, de retruc, en la literatura en general.

L’esclat de la fantasia

La saga va normalitzar el gènere i va generar la proliferació de títols

La irrupció de Harry Potter va sacsejar l’univers de la literatura fantàstica quan aquesta estava relegada al calaix dels gèneres menys nobles. “Fins aleshores, la ciència-ficció passava per davant de la fantasia. Harry Potter va marcar un canvi de cicle històric i va contribuir a normalitzar el gènere”, diu l’escriptor Ricard Ruiz Garzón. Amb El senyor dels anells i El hòbbit com a precedents, les novel·les de Rowling van ajudar a trencar estigmes relacionats amb la literatura fantàstica i van eixamplar-ne el mercat.

Com acostuma a passar davant d’un èxit de dimensions globals, la publicació de Harry Potter va provocar una onada de títols fantàstics que buscaven encomanar-se d’un triomf semblant. “Mentre esperaven la següent entrega de la saga, els lectors s’interessaven per llibres similars. Això va obrir el mercat”, assegura la professora de literatura anglesa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Sara Martín. Des del seu punt de vista, “és impossible explicar fenòmens posteriors com Joc de trons sense Harry Potter, encara que George R.R. Martin ja estava escrivint la seva saga quan Rowling va començar a publicar”.

Ara bé, exceptuant els títols de Martin i algun altre fenomen semblant, la majoria d’històries nascudes a remolc de Harry Potter no han aconseguit tocar un èxit de la mateixa dimensió. “Just després de Harry Potter van sortir molts succedanis i imitacions de pitjor qualitat”, opina Ruiz Garzón, que creu que la línia de fantasia juvenil “va arribar a la saturació”. Segons la llibretera de Gigamesh Aitziber Saldias, el problema és que els títols sorgien “amb la pretensió de ser el nou Harry Potter, quan ni s’han de crear amb aquesta voluntat ni s’han de vendre sota aquesta etiqueta”.

Els joves i el boca-orella

‘Harry Potter’ va canviar la relació dels adolescents amb els llibres

La literatura juvenil contemporània tampoc es pot deslligar de l’empremta que hi han deixat les novel·les de Rowling. No només van demostrar que el gènere fantàstic pot convertir-se en un supervendes, sinó que també van canviar la relació que tenien, fins aleshores, la majoria d’adolescents amb els llibres. El crític literari de la revista Faristol Joan Portell ho exposa així: “Abans de Harry Potter, gran part dels joves entraven en contacte amb la literatura a través de les lectures obligatòries de l’escola. Les obres de Rowling van obrir la porta dels llibres que esquiven els pupitres i es llegeixen arran del boca-orella. També van demostrar que si als adolescents els interessa una història, no la deixen a mitges”.

D’aquesta manera, Harry Potter va donar corda a una nova manera de concebre la lectura per part dels adolescents i, alhora, va servir per constatar “que els joves no només s’interessen per llibres de, com a màxim, 80 pàgines”, indica la responsable de l’àrea infantil i juvenil d’Edicions 62, Patrizia Campana. Al seu parer, la saga de Rowling “va posar la literatura juvenil en el mapa mental de l’edició important i va constatar que pot tenir un gran potencial econòmic i comercial”. A més, la saga va ampliar l’espai que, fins aleshores, ocupava la literatura juvenil. Sara Martín explica que, “més que publicar molts llibres sobre escoles de mags, es va anar obrint el mercat de la literatura per a joves”.

El primer ‘crossover’

Pares i fills han llegit la saga sense que l’edat fos una barrera

El mur que separava la literatura juvenil de la d’adults era, a finals dels anys 90, prou gruixut perquè els lectors d’un cantó i de l’altre no el creuessin. Harry Potter va actuar com una bola de demolició, creant un forat que va suposar el naixement del primer crossover global i de masses. “La saga està pensada per a un públic infantil i juvenil, però molts pares se’l llegien per curiositat”, recorda Martín. Aquest fet va provocar, segons Portell, “que es trenqués la barrera de l’edat entre lectors” i que la literatura juvenil no fos vista com una opció només per a adolescents. “Ara ja ha quedat absolutament destruïda i tothom llegeix de tot”, manifesta el crític literari.

Clàssic o generacional?

El temps dirà si ‘Harry Potter’ es consolida com a referent literari

Els llibres de Harry Potter no només van ser bestsellers, sinó que també s’han convertit en longsellers. “S’han reeditat diverses vegades i se segueixen venent bé, tot i que queden lluny dels nivells de comercialització de fa vint anys. Només hi estan a l’altura les novetats que han sortit de la saga”, constata la llibretera de Gigamesh. En aquesta línia, Ricard Ruiz Garzón creu que “l’imaginari creat per Rowling ha aguantat més del que molts ens pensàvem i té prou solidesa per seguir viu unes dècades més”.

Ara bé, malgrat que hagin passat els anys i les novel·les mantinguin una certa base de lectors, hi ha un interrogant que plana sobre la saga sense resoldre’s: ¿serà només un referent cultural generacional o passarà a la història com un clàssic de la literatura juvenil? Tot apunta que haurà de passar més temps abans que la balança es decanti cap a un cantó o cap a l’altre.

Cinc herois de la fantasia juvenil post ‘Harry Potter’

Eragon

Ambientada en un univers completament fantàstic, la saga de Paolini comparteix amb Harry Potter un protagonista adolescent i desarrelat que busca el seu lloc al món. Tot i que a les novel·les hi ha màgia, els grans protagonistes són els dracs.

Percy Jackson

A diferència dels seus predecessors, l’heroi creat per Rick Riordan deu els seus poders a un pare diví, Neptú. Als llibres de Percy Jackson la màgia hi és present de la mà de personatges mitològics. Com en Harry Potter, el protagonista ha de posar fi al mal.

Artemis Fowl

Artemis Fowl té trets similars a Harry Potter. El primer, però, no està marcat per una cicatriu al front sinó per una intel·ligència superior, i no es mou per la bondat sinó per la voluntat de delinquir. A la sèrie de novel·les, Fowl s’enfronta a una agent de policia dels éssers màgics.

Bella Swan

La saga Crepuscle és més fosca que Harry Potter i està encapçalada per una noia. Tot i això, les dues històries tenen punts en comú. Com en Harry, la Bella descobreix durant l’adolescència un món màgic i poderós que l’atrau irresistiblement, fins al punt de no poder-ne sortir.

Jack Redfield

Memòries d’Idhun és, probablement, la trilogia que més s’acosta a Harry Potter. Protagonitzada per tres joves que habiten entre la Terra i un món fantàstic, la saga avança a cavall d’aventures i conflictes entre els bàndols que volen controlar Idhun.

stats