La “llibertat absoluta” de Giulia Valle

BarcelonaÉs difícil, però de tant en tant passa que tot té sentit i que la música impacta fins al moll de l’os. Quan la contrabaixista Giulia Valle, el pianista Marco Mezquida i el bateria David Xirgu pugen a un escenari són capaços de generar allò que tants persegueixen i ben pocs aconsegueixen: convertir un concert en una experiència reactiva en dues direccions, fins al punt que l’energia dels músics i la del públic es retroalimenten.

Això és el que pot passar aquest diumenge (19 h) a l’auditori del Conservatori del Liceu, l’espai triat per a la presentació oficial del disc del Giulia Valle Trio Live in San Francisco (DiscMedi, 2016), dins de la programació del Festival de Jazz de Barcelona. “L’auditori del Conservatori és un lloc amb una acústica molt bona, i això em tranquil·litza molt perquè, quan en una sala el públic no és molt a prop i el so no és excel·lent, l’experiència no és la mateixa”, diu Valle.

El disc, enregistrat l’any passat al San Francisco Jazz Center, captura l’ànim d’un trio en estat de gràcia. “El Marco i el David m’aporten la llibertat absoluta. Ells entenen el meu llenguatge i tots dos són punkies i romàntics com jo -diu Valle-. Són dos músics increïbles i junts conformem una sonoritat i un caràcter que jo crec que són únics. Tot el que toquem fa reaccionar els altres, fins i tot quan ens equivoquem. Això, que és molt fort, ho he après amb el David, que m’ha ensenyat a riure de les equivocacions i que és capaç de convertir els petits errors en més música”.

Valle ho explica amb un entusiasme que s’adiu amb el que sens dubte és “el moment més feliç” de la seva carrera. “He passat uns anys bastant de merda, però ara estic molt contenta i valoro les coses que m’estan passant i el fet de no haver tirat la tovallola. Hi va haver un temps que era per deixar-ho tot i saltar per la finestra, quan la crisi feia que tingués la sensació que tota la feina que havia fet no servia per a res”, recorda. Tot això forma part del passat. Ara, concentrada en els dos projectes que lidera, el trio i el grup Libera, Giulia Valle se sent imparable controlant “les dinàmiques i els contrastos” que genera tocant i rebent l’entusiasme de públics com els de Londres, Munic, San Francisco o Nova York.

Tanmateix, no li passa pel cap deixar de viure a Barcelona. “Moltes persones m’han dit que hauria de ser a Nova York, però és una ciutat molt cara i la gent que conec que hi viu amb prou feines arriba a final de mes. I amb Londres passa el mateix. Fora de Nova York i Londres, m’agrada estar a Barcelona perquè té una de les millors escenes jazzístiques d’Europa. Hi ha bons programadors, músics impressionants i un bon ensenyament superior. Sí, falten llocs on tocar, però pots escoltar música molt bona”, diu.

Per a Giulia Valle, tocar a Barcelona té un valor afegit perquè pot fer servir el seu instrument. “Quan vaig fora m’he d’adaptar al contrabaix que em posen, que no sempre és el que demano. Al festival de Mont-real em van posar un instrument que semblava tret d’un garatge, amb les cordes rovellades. I ningú se’n va fer responsable. A vegades en aquests festivals tan grans, si no ets Wayne Shorter, et tracten com a una merda”, recorda una dona que cada dia té més clara la importància de fer-se valer, adaptant-se a les possibilitats de cadascú però sense acceptar condicions laborals que no siguin dignes.

Després del concert al Conservatori del Liceu, Valle actuarà amb Xirgu i el pianista Roger Mas al cicle de jazz del restaurant Ultramar de l’Escala, el 15 de desembre.