Un lloc per al repòs i la memòria enmig de l’asfalt

BarcelonaEls monòlits i les esteles són peces senzilles però estan carregades de significats, des de marcar un lloc del territori i organitzar tot el que passa al seu voltant fins a recordar un difunt i commemorar un fet històric. Totes aquestes qualitats es troben en les cinc pintures sobre pedra arenosa de més de tres metres que Lluís Lleó exposa fins al 31 de juliol a Park Avenue, entre els carrers 52 i 66 de Nova York. En una ciutat vibrant, aquesta instal·lació, titulada Morpho’s Nest in The Cadmium House, apareix com un oasi dins la voràgine. “Només vam tenir cinc mesos per desenvolupar el projecte i, després d’aquesta bogeria, quan les vaig poder veure instal·lades dissabte em vaig adonar de la seva magnitud”, diu l’artista. “De tant en tant veus gent que s’atura i se les mira -afegeix-, gent que s’asseu, gent que les fotografia. És un moment de repòs, perquè al voltant d’aquestes pedres no hi ha res més, tot són edificis de vidre, formigó i ferro, i també hi ha els cotxes, els taxis... I de cop i volta troben aquestes pedres, que són un material molt antic però treballades amb un llenguatge molt modern”.

Lluís Lleó viu a Nova York des de fa gairebé 30 anys. Aquesta exposició és una nova fita en la seva trajectòria, però les peces tenen moltes més implicacions: són un record del pare i de l’avi, que eren pintors, i també de l’escultor recentment desaparegut Xavier Corberó, que també va ser una figura paternal per a ell. “El veia treballar amb pedres i li preguntava per què no les pintava”, recorda. La instal·lació també evoca el diàleg del Romànic i l’avantguarda que es produeix a Barcelona per la proximitat entre el pavelló Mies van der Rohe i el Museu Nacional: a Nova York, les pintures estan col·locades a tocar d’un gratacel de Van der Rohe, l’edifici Seagram. Com que estan a l’abast de tothom, també representen un antídot contra l’elitisme en l’art.

La proposta de Lluís Lleó va ser aprovada per unanimitat pel jurat que selecciona les candidatures per participar en el programa. Park Avenue és una localització privilegiada, ja que els artistes hi poden exposar més d’una obra. “He portat la matèria primera del meu lloc d’origen, i això els va fascinar”, explica Lleó sobre la pedra de l’Empordà que va fer servir. El transport i la instal·lació van ser delicats, ja que sota Park Avenue hi passen les vies del tren i s’ha de tenir molt en compte el pes de les peces. “Només hi pots posar fins a quatre tones, i jo necessitava fer unes peces al màxim de grans possibles perquè tot es veu petit si ho compares amb els edificis -conclou l’artista-. La pedra arenosa pesa menys del que és habitual, però és més fràgil. Vam haver de tenir molta cura”.