El ministeri reclama l’arxiu Balcells: una altra incògnita
BarcelonaNo havien passat ni 24 hores des que havia transcendit la mort sobtada de l’editora Carmen Balcells, dilluns a Barcelona, que el ministeri de Cultura va enviar ahir al migdia una nota anunciant que tenia emparaulada amb la superagent la compra del seu arxiu personal i professional -3.200 metres lineals d’arxius que inclourien els seus diaris, documentació empresarial i la biblioteca, entre d’altres-. El 2010, en època de la ministra Ángeles González-Sinde, Balcells ja els havia venut per 3 milions d’euros 1.000 metres lineals de documentació amb obres originals i manuscrits dels seus autors, correspondència privada, esborranys, primeres edicions, fotografies, etc. La Generalitat, que havia proposat una donació o cessió a l’Arxiu Nacional de Catalunya, no va voler entrar en una negociació econòmica tan elevada. El llegat quedava dipositat, doncs, a l’Archivo General de la Administración, a Alcalá de Henares, per voluntat de la seva propietària.
Ahir el secretari d’estat de Cultura, José María Lassalle, va dir que ell mateix havia “negociat i tancat” la venda de la resta de l’arxiu per 1,5 milions d’euros més 700.000 euros en exempcions fiscals. Es tractava d’un preacord, que els hereus hauran de ratificar. Segons Lassalle, la prioritat de Balcells era que l’arxiu “es mantingués unit i on es troba ara”. I afegia: “Cal garantir que l’arxiu estigui a disposició de tots els espanyols i investigadors”.
A la Generalitat, però, li sembla que el ministeri corre massa. Segons el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ell també havia parlat amb Balcells sobre “la possible adquisició del seu llegat literari” per ingressar-lo a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Van acordar veure’s al setembre, “a la tornada de vacances”, li havia dit l’agent.
De tota manera, tant Lassalle com Mascarell estaven d’acord que no volen “obrir un debat ni entrar en polèmiques sinó que es respecti la voluntat de l’agent”, deia el secretari d’estat. I més quan tot just ahir la seva família acomiadava Balcells en un acte íntim a Santa Fe de Segarra (Lleida). “Si el ministeri ha comprat el fons, ho respectarem. En cas contrari, i si és oportú, ho parlarem amb els hereus”, deia Mascarell.
La incògnita sobre el fons, pel qual sembla que Balcells estudiava diverses opcions, se suma al gran interrogant sobre el futur de l’agència, després que es refredés la possible fusió amb l’agència d’Andrew Wylie i que l’agent valorés nous candidats.
