Publicitat
Publicitat

FESTIVAL GREC 2011

Les coreògrafes Sasha Waltz i Sol Picó passen pel Grec: l'alemanya presenta la bipolar 'Continu' i la valenciana hi estrena 'Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya'

Els 'monstres' de la dansa europea, al Grec

Dues prestigioses coreògrafes europees presenten nou espectacle al Grec: l'alemanya Sasha Waltz torna amb Continu i la valenciana Sol Picó explora la monstruositat a Petra, la mujer araña y el putón...

La coreògrafa Sol Picó va conèixer Sasha Waltz a Berlín, als anys noranta. L'alemanya la recorda en un solo, fa quasi vint anys, a la famosa casa Tacheles, mentre que la valenciana detalla que el mànager i parella de Waltz, Jochen Sandig, la va convidar després a un festival amb Razona la vaca (1996), un dels primers espectacles que va estrenar amb la seva pròpia companyia. "Em sembla molt bé la feina de Waltz, té una carrera lògica, arriscada, fa el que vol fer i és reconeguda internacionalment", opina Sol Picó. Però no s'està d'afegir: "Ha tingut molt de suport del govern alemany". Sasha Waltz celebra el creixement d'aquella ballarina menuda i expansiva ara directora d'"una companyia pròpia". Les dues coreògrafes tornaran a coincidir, quinze anys després, a la programació del Grec, que aquest any mima la dansa més que cap altre gènere.

Una obra de blancs i negres

Sasha Waltz tornarà al festival després de la plàstica i fantàstica òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell que va impactar al TNC l'estiu del 2008. Per això s'explica fàcilment que les entrades per a les dues úniques funcions, avui i demà al Mercat de les Flors, estiguin esgotades. L'alemanya presentarà una coreografia bipolar, amb dues cares oposades, que parteix de dos projectes que va crear per a la inauguració de dos museus, el Neues Museum de Berlín, obra de David Chipperfield, i el Maxxi de Roma, de Zaha Hadid.

La primera part de Continu s'emmarca en una caixa fosca i mostra la força interior dels intèrprets, les emocions, la violència, un moviment més pur i dur. La segona part és blanca com el museu de Hadid i és una coreografia més subtil, amb una estructura estricta, racional, una estètica geomètrica. Confronta els sentiments amb l'intel·lecte.

L'arquitectura ha inspirat Continu , però també ho ha fet la música: el poema simfònic Arcana d'Edgar Varèse és la peça central de l'obra perquè "com La consagració de la primavera de Stravinsky, que va canviar la manera com es concebia la música contemporània aleshores, s'interessa pel poder de la natura"; també hi ha altres temes de Varèse i composicions contemporànies de Claude Vivier i Iannis Xenakis, per primer cop totes enregistrades. Waltz assegura que la monumental Continu no té res a veure amb Dido & Aeneas . "Cada obra és un univers únic perquè treballo a partir del tema central i de la música. Potser com a enllaç hi ha la meva empremta, que és el treball amb moviments orgànics", observa la coreògrafa.

Vint-i-quatre ballarins conformen la companyia Waltz, en aquesta ocasió: "És gairebé una companyia nova, un cos on coincideixen diverses generacions, perquè també m'interessa passar el llegat que he estat creant els últims anys", diu, abans de defensar que els ballarins no tenen edat de jubilació si saben cuidar el seu cos. "Tinc ballarins de 45 anys. I no diré a ningú que es retiri. La riquesa d'expressió no la pots trobar en un jove per molt virtuós que sigui", assegura.

El circ dels dolents

Sol Picó, després de participar a TNC a El ball -com sempre, premiada als Premis Max-, va sentir curiositat per treballar a partir d'un text teatral. Volia explorar la idea de monstruositat. Al final, els dos propòsits els va trobar en Les amargues llàgrimes de Petra von Kant de Fassbinder. Sol Picó es va deixar portar pel director teatral Carles Alfaro per picotejar "un 20% del text original" i aconseguir una nova dramatúrgia que equilibrés a parts iguals dansa i teatre sense perjudici de cap dels gèneres. La reconstrucció dels personatges de Fassbinder segons Picó s'anomena Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya . El director del Grec Ricardo Szwarcer ni s'atreveix a pronunciar sencer aquest títol irreverent, que Picó assegura que, a més d'una sortida divertida, descriu els tres personatges de la pel·lícula: Petra, Marlene i Karin -la poderosa, la silenciosa oprimida i la dona sense lligams, que va de flor en flor-. L'espectacle es podrà veure al Teatre Lliure de Gràcia del 30 de juny al 3 de juliol.

La dissenyadora de moda Petra von Kant aquí es transmuta en una col·leccionista i domadora de monstres, esguerros que té tancats en una espècie de circ decadent, amb un pal xinès d'escenografia per on grimpa la intrèpida actriu Maru Valdivieso. Ella és qui porta la veu cantant, el pes del text de Fassbinder. Els sis ballarins de la companyia de Sol Picó personifiquen cadascun una maldat humana, com la violència o la ira, "les parts obscures de l'ésser humà que tots tenim però que en alguns casos es desenvolupen de manera més accentuada", explica Picó. La seva teoria és que "la falta d'amor engendra els monstres". "Només l'amor ens pot salvar" és el seu nou mantra.

"Petra... és un punt d'inflexió en la meva carrera. Qui esperi trobar puntes, el meu segell, veurà una cosa diferent. He arriscat molt, potser més del que caldria", confessa. I ella mateixa observa que és la primera obra en què no hi ha esperança: "Estem parlant de la part més obscura en tota la seva magnitud".

Més continguts de