Publicitat
Publicitat

LA FESTA DEL CINEMA CATALÀ

'Eva', 'Mientras duermes' i 'Bruc, la llegenda' són els principals favorits

Les nominacions als Gaudí premien el cine de gènere

La ciència-ficció, el thriller i l'acció són els gèneres que predominen en les nominacions de la quarta edició dels premis Gaudí. L'Acadèmia recompensa així un gran any per al cinema català de gènere.

Ahir, en la ja tradicional cita anual a la Pedrera, es van fer públics els nominats als IV Premis Gaudí. Com ha reconegut el mateix president de l'Acadèmia del Cinema, Joel Joan, després de l'èxit de Pa negre en l'anterior edició, el llistó estava molt alt. Tanmateix, una pel·lícula ha aconseguit superar una de les fites de Pa negre : des d'ahir Eva és la cinta amb més nominacions de la història dels Gaudí, una més de les 15 que va arreplegar el film d'Agustí Villaronga la passada edició.

A diferència d'aleshores, la pel·lícula de Kike Maíllo no es destaca en solitari al capdavant dels títols més nominats. El segueix de ben a prop Mientres duermes , el thriller de Jaume Balagueró, amb 15 nominacions. I a continuació, un pèl despenjada, Bruc, la llegenda , de Daniel Benmayor, amb 12 nominacions. Es tracta, doncs, d'unes nominacions més repartides que les de l'any passat. La cursa està més oberta que mai i, objectivament, és més difícil avançar els resultats, tot i que sembla evident que la pugna es lliurarà entre els films de Maíllo i Balagueró. En contra del tercer contrincant -una versió cinematogràfica de la llegenda del timbaler del Bruc-, hi juga que es va estrenar fa més d'un any, amb pobres resultats de taquilla i crítiques més aviat negatives.

Les nominacions també constaten el domini del cinema de gènere en el context català. Ja sigui des de la ciència-ficció, el thriller o l'acció, tant Eva com Mientras duermes i Bruc, la llegenda s'inscriuen en aquest tipus de cinema, una circumstància inèdita en els Gaudí, però igualment infreqüent en altres premis com els Goya o els Oscars. Més que una especial predilecció dels acadèmics pel gènere, les nominacions avalen la idea de Catalunya com a potència d'aquest cinema, i la maduresa dels tècnics i professionals del sector. I en el cas de Balagueró i Maíllo també la voluntat d'introduir en el gènere sensibilitats pròximes al melodrama i el realisme costumista, allunyant-se de l'ortodòxia i els circuits especialitzats per ampliar la base de públic.

El cinema de gènere assoleix un merescut protagonisme en la cinematografia catalana, i això ja no és tan sols una opinió del director del Festival de Sitges o dels cineastes que el practiquen: és una evidència que posen sobre la taula els Gaudí i que, en el futur, possiblement ratifiquin [REC]3 de Paco Plaza, Red lights de Rodrigo Cortés, Lo imposible de J.A. Bayona i Segon origen de Bigas Luna.

Els acadèmics també han coincidit a destacar Open 24 h i Catalunya Über Alles! , els nous films de Carles Torres i Ramon Térmens, que el 2004 van dirigir plegats el drama coral Joves . Amb 6 i 5 nominacions, respectivament, les propostes de Torres i Térmens encarnen una tímida aposta de l'Acadèmia pel cinema independent, que tanmateix ha marginat amb una única nominació Los pasos dobles d'Isaki Lacuesta. "Sensatament, els acadèmics han nominat les pel·lícules més importants de l'any, les que destaquen per sobre de les altres", va afirmar ahir Joel Joan. Guanyar la primera Concha d'Or de la història del cinema català al Festival de Sant Sebastià i provocar un estimulant debat sobre la seva arriscada proposta formal no ha estat prou important per als acadèmics.

En l'apartat interpretatiu, destaca la ubiqüitat d' Eva , present a les quatre categories amb Lluís Homar, Anne Canovas, Daniel Brühl i Claudia Vega, la nominació de la qual té un caràcter especial: després que l'any passat l'Acadèmia espanyola decidís establir un límit d'edat en les nominacions, Vega no pot aspirar a repetir l'èxit de Marina Comas o Francesc Colomer als Goya. Per tant, els Gaudí podrien ser l'única oportunitat de premiar el treball interpretatiu de l'actriu a la pel·lícula de Maíllo.

Nominació pòstuma a Dauder

Una altra curiositat és que s'augura un vencedor molt probable en la categoria de millor actor secundari, tot i que a títol pòstum: Jordi Dauder. El Gaudí d'Honor de l'any passat està nominat per Catalunya Über Alles! , en què va interpretar amb convicció un polític racista. Seria un bonic comiat de l'Acadèmia a un actor que ja es va endur el 2009 un Gaudí pel seu paper al biopic Azaña .

Més animació i menys polèmica

Si fins ara el cinema d'animació tenia un caràcter testimonial als Gaudí, fruit d'una escassa producció anual que obligava a reduir a dos els nominats de la categoria, enguany compta amb un dels títols més destacats i que acumula més nominacions: Chico & Rita , el recorregut per l'escena musical de l'Havana i la Nova York de mitjans del segle XX de Fernando Trueba i Javier Mariscal, que suma 6 nominacions, entre les quals n'hi ha de tan importants com la música original (de Bebo Valdés), la direcció i el guió. I en la categoria de millor pel·lícula d'animació acompanyen Chico & Rita títols com l'inevitable Floquet de Neu i l'esperada adaptació del còmic de Paco Roca Arrugas , dirigida per Ignasi Ferreres. Un salt qualitatiu, en resum, que parla de la puixança de l'animació per a adults a Catalunya.

Els Gaudí també volen deixar aparcada la polèmica que va acompanyar l'última edició dels premis, en què la productora de Salomón Shang, Produccions Kaplan, va rebre acusacions d'inscripcions fraudulentes per influir en les votacions. La crisi que va patir llavors l'Acadèmia va servir, segons el seu president, per "enfortir-se". "Ara, per ser acadèmic, no només cal presentar un currículum, sinó també una declaració jurada. Salomón Shang ha deixat l'Acadèmia i, per mi, la polèmica està tancada", va explicar Joel Joan.

Ermessenda contra Companys

L'actual edició dels Gaudí també ha servit per constatar la importància del documental i els telefilms en el panorama audiovisual català: fins a 31 documentals i 13 pel·lícules per a televisió aspiraven a una nominació. En la categoria dels primers s'enfronten l'al·legat en favor de la mort digna Al final de l'escapada , la crònica en sèpia de Barcelona, abans que el temps ho esborri , el retrat del món dels castells d' Enxaneta i la història dels negatius perduts de La maleta mexicana .

Entre les pel·lícules per a televisió no hi podien faltar dos dels esdeveniments més importants de la petita pantalla de l'any passat: la minisèrie Ermessenda , de Lluís Maria Güell, i el telefilm 14 d'abril: Macià contra Companys , de Manuel Huerga. Curiosament, tots dos són frescos històrics plens d'intrigues polítiques, tot i que, evidentment, ambientats en èpoques diferents: l'Edat Mitjana i el segle XX.

Sorpreses i absències

Com a qualsevol festa que es preui, els convidats inesperats i les absències d'última hora també són part de la gràcia dels Gaudí. Entre les millors pel·lícules europees, crida l'atenció la presència de No habrà paz para los malvados. El film d'Enrique Urbizu, protagonitzat per José Coronado, competeix amb tres títols multipremiats: El discurs del rei de Tom Hooper (quatre Oscars), Melancolía de Lars von Trier (millor film als premis europeus) i Pina de Wim Wenders (millor documental als premis europeus).

També sobta l'absència de pel·lícules molt ben rebudes per la crítica com Guest de José Luis Guerin o La noche que no acaba d'Isaki Lacuesta. Sobta sobretot en un any en què l'Acadèmia ha decidit concedir el Gaudí d'Honor a Pere Portabella, un cineasta que, com Guerin i Lacuesta, sempre ha explorat fins al límit les possibilitats del llenguatge cinematogràfic.

Més continguts de