VI PREMIS GAUDÍ
Cultura 02/02/2015

El ‘photocall’ és per patir, més que no pas ‘Gaudí’

La catifa vermella del cinema català adquireix caràcter propi gràcies als joves dissenyadors

Laura Sangrà
3 min
El ‘photocall’ és per patir, més que no pas ‘Gaudí’

BarcelonaL’objectiu era desfilar davant de les càmeres en temps rècord, per exposar-se tan poc com es pogués al fred polar. L’organització dels Gaudí s’encaparra any rere any a muntar el photocall a la intempèrie i l’única que semblava que ho sabia era la directora de Rastres de sàndal, Maria Ripoll, que duia un abric preciós, color crema, amb un estampat de llàgrimes negres i una pashmina comprada a l’Índia, òbviament durant el rodatge. A part d’ella, totes es van treure l’abric amb recança per fotografiar-se: les que més va pagar la pena que ho fessin van ser Nausicaa Bonnín, Ruth Llopis i Mercè Montalà. Les tres, casualment, vestides per dos joves talents: Talia Baker i Cristina Tamborero.

Acabades de sortir de les aules de moda de Felicidad Duce (FDModa) i l’Institut Europeu del Disseny (IED), Baker i Tamborero ja s’han fet un lloc a les catifes vermelles. La primera gràcies a la seva imaginació i cura pels detalls, com es va poder veure amb el minivestit de crochet que duia Bonnín, una creació inspirada en els esculls de corall. La segona per l’elegància senzilla dels dissenys amb què van assistir a l’acte Llopis i Montalà.

Un altre jove -i ja multipremiat- dissenyador, Guillem Rodríguez, va vestir l’actor David Solans amb un impecable vestit de llana blau marí, molt minimalista. Rodríguez, que també va passar pel photocall, va opinar que a casa nostra la gent va massa casual als actes importants. “Cal prendre-s’ho seriosament”, va reblar mirant de reüll la directora Neus Ballús mentre trepitjava la catifa vermella amb un mocador malgirbat al cap, com si acabés de fer dissabte.

Grans noms

De vegades un estilisme que no té res d’especial et crida l’atenció i no saps per què. És el savoir-faire dels bons dissenyadors, la traça d’enaltir el cos femení amb qualsevol cosa. El vestit de punt negre firmat per Stephanie Rolland que duia Bárbara Lennie és una bona mostra, però també el vermell passió d’Aina Clotet creat per Menchén Tomás, un tàndem que ara fa 20 anys i que també va vestir ahir a la nit l’actriu Vicky Luengo amb un estil dels anys 50 i detalls ètnics.

Cortana va ser un altre nom de la nit gràcies a l’actriu Ingrid García, que malgrat que el fred la feia tartamudejar, no deixava de somriure, il·luminada pel vestidet de seda gris firmat per Cortana i les joies de Lotocoho, les millors de la nit.

Per algun motiu, molts homes van apostar per les sabates de xarol. Els directors Daniel Monzón i Juan Antonio Bayona i el protagonista d’ El Niño, Jesús Castro (per cert, el primer que va trepitjar la catifa) van ser alguns dels que van confiar al xarol l’elegància del seu look, i la van clavar. Ara, a Castro li van sobrar els lluentons de les solapes del seu Roberto Verino per convertir-se en un 10. De tan llustrosos com eren els blutchers del productor Lluís Miñarro la veritat és que es podrien haver confós amb el xarol, però eren de pell. De pell blava, discrets en comparació amb la jaqueta feta a mida amb tela gruixuda de fallera. Ell segur que no va patir el fred que tenia l’escotada actriu Mariam Bachir. “Demà estaré al llit amb pulmonia, però val la pena!” Sí, sí... ja m’ho diràs demà.

stats