La pintura moderna en 60 obres mestres

BarcelonaDuncan Phillips (1886-1966) era fill de militar i nét d’un potentat metal·lúrgic, però la seva vida va estar consagrada a l’art. Amant de la pintura moderna -va arribar a exercir de crític-, va adquirir obres dels seus coetanis i el 1921 va fundar el primer museu d’art modern dels Estats Units, la Col·lecció Phillips, a Washington. Un museu amb més de 4.000 obres -una de les col·leccions més importants del món- i un fons especialment ric en art impressionista. Seixanta de les seves millors obres, la majoria mai exposades a Barcelona, integren la mostra Impressionistes i moderns, que acull el CaixaForum fins al 19 de juny.

Per exemple, per primera vegada es podran veure a Barcelona Ballarines a la barra, d’Edgar Degas; Casa a Auvers, de Van Gogh; l’ Autoretrat de Paul Cézanne, Corrida de toros, de Pablo Picasso, i Tardor II, de Wassily Kandinsky. Una selecció espaterrant dels grans noms de la història de l’art dels últims 175 anys. “És un llibre obert de l’art del segle XIX i XX -assenyalava ahir la directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Durán-. I és una oportunitat única i irrepetible, perquè la Col·lecció Phillips pràcticament no surt dels Estats Units”.

Art sense límits

La nòmina d’artistes representats en l’exposició és un dream team de l’art modern: Delacroix, Matisse, Modigliani, Monet, Constable... Una concentració aclaparadora de talent i diversa en estils i corrents artístics. “Duncan Phillips no es posava límits geogràfics ni ideològics en les seves adquisicions, confiava en l’instint per detectar el talent”, diu Durán. La comissària de la mostra, Susan Beherends Frank, recorda que “Phillips no necessitava tenir obra de tots els artistes ni acumular-ne de totes les èpoques”. Va arribar a tenir cinc obres de Matisse, però al final només va conservar-ne dues, una del 1916 que no surt de Washington i la impressionant Interior amb cortina egípcia, que Phillips va comprar poc després que l’artista la pintés el 1948.

La mostra intenta reflectir l’evolució de la pintura moderna, però evita plantejar un recorregut lineal. L’estructura és temàtica i es divideix en sis àrees. La primera està dedicada al classicisme, al romanticisme i al realisme, i destaca el diàleg entre art modern i clàssic; la segona, a l’impressionisme i al postimpressionisme, representada per pintors com Monet, Sisley, Cézanne i Van Gogh. Les altres quatre àrees, segons Behrends Frank, se centren en “conceptes temàtics fonamentals per entendre l’art del segle XX”: A París i el cubisme, el cubisme sever de Juan Gris conviu amb el Picasso de l’etapa blava - L’habitació blava és una de les poques obres exhibides abans a Barcelona- i el retrat de Modigliani a Elena Povolozky; Intimisme i art modern reuneix obres des del 1895 ( Mainadera amb un nen vestit de mariner, d’Édouard Vuillard) fins al 1952 ( El filodendre, de Georges Braque); a Naturalesa i expressionisme brillen Kandinsky, Kokoschka i Rouault; i Expressionisme abstracte acull l’art de postguerra de Jackson Pollock, Philip Guston i Mark Rothko. “Sempre demanem que es construeixi un relat per acostar l’obra al públic de la forma més pedagògica, però això no té sentit quan et trobes sobre la taula aquest seguit d’obres impressionants”, diu Durán.