Publicitat
Publicitat

Exposicions

La mostra reuneix documentació, objectes i peces audiovisuals

El punk ressona a Vil·la Mèdici

Europunk recull la cultura visual del moviment i evidencia la seva influència en disciplines com l'art i la moda

Sex Pistols ressonen a la Vil·la Mèdici en el marc de la primera restrospectiva de la dimensió artística del moviment punk. Europunk, que es podrà visitar fins al març a la seu de l'Acadèmia Francesa a Roma, apropa a la contracultura dels anys setanta (especialment potent al Regne Unit, però també present a Alemanya, Països Baixos i França, entre d'altres) i demostra la seva repercussió en les arts visuals i la moda.

La mostra agrupa fins a 500 objectes, des de pòsters, passant per collages, entrades de concerts, articles de diaris i fanzins i samarretes provinents de donacions i museus de tota Europa. També hi són presents obres cèlebres, com el retrat de Jamie Reid de la reina d'Anglaterra pels Sex Pistols (el rostre d'Isabel II s'amaga sota el "God save the queen") o la samarreta estripada de Malcolm McLaren dissenyada per Vivienne Westwood. "Per mi, la distinció que fa la història de l'art entre els objectes d'alt i baix nivell artístic no té sentit", afirma M. de Chassey, autor d'un dels textos del catàleg de l'exposició.

Europunk també ret homenatge a alguns dels protagonistes del moviment. La comissària Fabrice Stroun ha defensat activament "els actors de l'època, els qui van produir i dissenyar", els diferents grups i ha subratllat que a Anglaterra és "on hi ha una veritable consciència de la importància històrica del punk per a la cultura visual dels darrers anys". La reproducció de la primera aparició televisada dels Sex Pistols a la BBC (1976) encenta la mostra, que finalitza amb l'actuació de Joy Division (1979).

Una de les sales està completament dedicada al col·lectiu Bazooka, fundat el 1974 per cinc estudiants de Belles Arts que van ocupar la seu del diari Libération. "És divertit veure això 35 anys més tard", ha destacat un dels membres fundadors del col·lectiu, Bernard Vidal. "Ens han ignorat durant molt de temps, ens havien deixat de banda perquè no entrem dins dels patrons". La intromissió a la redacció del diari va provocar malestar entre redactors i fotògrafs de Libération però això no va impedir que el diari s'oferís a finançar la revista del moviment, Una mirada moderna. "Érem com un grup de rock que féiem coses visuals, ens sentíem molt rock", emfatitza Vidal.

L'exposició itinerant es podrà veure fins al 20 de març a la Vil·la Mèdici de Roma i del 8 de juny al 18 de setembre a Ginebra. 

Més continguts de