“Ens queixem molt, però som incapaços de plantejar res de nou”
Isaki Lacuesta s’estrena en la comèdia amb ‘Murieron por encima de sus posibilidades’
BarcelonaSegrestar els banquers més poderosos i venjar-se’n. ¿No és el que tothom ha volgut fer en algun moment d’aquests anys d’escàndols de corrupció i crisi? Isaki Lacuesta fa realitat el somni a Murieron por encima de sus posibilidades, un canvi de registre total respecte als seus treballs previs que trepitja de ple el terreny de la comèdia negra berlanguiana en clau de gamberrada coral i total.
La història dels cinc individus a qui la crisi porta d’alguna manera a veure’s en una institució mental i que decideixen fer justícia pel seu compte és la resposta de Lacuesta a la situació política i social dels últims anys, però una resposta que canalitza la ràbia i la frustració en forma de rialles. “Ens queixem molt, però som incapaços de plantejar res de nou -lamenta-. Jo tampoc. Per això faig un retrat d’aquesta incapacitat nostra, perquè d’aquí 20 anys no puguem dir que vam ser herois, sinó recordar que érem als bars queixant-nos”. El director tampoc es fa il·lusions respecte al poder catàrtic del cinema. “És una catarsi inofensiva -diu-. Mentre alguns tiren la pedra i amaguen la mà, al cinema ensenyem la mà i tirem cartó pedra”.
Un repartiment coral i de luxe
El film de Lacuesta reuneix un càsting gairebé per damunt de les seves possibilitats, amb intèrprets comAriadna Gil, Imanol Arias, Raúl Arévalo, José Coronado, Eduard Fernández, José Sacristán, Carmen Machi i un llarg etcètera. Tant els actors com els tècnics -entre 100 i 200 persones- van participar-hi a canvi d’un benefici hipotètic si la pel·lícula funcionava en taquilla. “Va ser el més fàcil d’aconseguir, molt més que el finançament -revela Lacuesta-. Tothom va creure de seguida en el projecte. A més, el vam arrencar quan semblava que el cinema espanyol estava acabat i no es farien més pel·lícules. Volíem demostrar que es pot fer cinema sense demanar subvencions ni passar pel tub de les televisions”.
Amb aquesta llibertat, Lacuesta retrata una Espanya enfonsada per una cínica classe política venuda al capital. Una societat trastornada i sense res a perdre que resumeixen cinc bojos disfressats d’ós panda. “Em diuen que la pel·lícula és surrealista i que els personatges fan coses grotesques, però no em sembla més surrealista o grotesc que les coses que llegim cada dia al diari”, diu Lacuesta, que assenyala com la realitat s’està encarregant d’actualitzar la pel·lícula. “Quan es va estrenar a Sant Sebastià, semblava que les bromes sobre l’amnistia fiscal eren sobre Pujol, ara sembla que siguin sobre Rato i d’aquí uns mesos vés a saber sobre qui”.
Feia temps que Lacuesta tenia ganes de dirigir una comèdia. Però no es pensava que portar-la als cinemes seria tan complicat. “Els grans distribuïdors ens van dir que amb la crisi no s’atrevien a estrenar-la -explica-. Així que l’hem distribuït nosaltres”. El director està enfeinat aquests dies amb la postproducció de La propera pell, el seu retorn al drama amb tres dels intèrprets de Murieron por encima de sus posibilidades : Sergi López, Emma Suárez i Àlex Monner. L’estrena, si tot va bé, serà aquest mateix any.
