La ridícula farsa dels titelles terroristes

Crític TeatralPrimer acte. Un castellet al mig de la plaça del Canal d’Isabel II de Madrid amb dos titellaires fent una funció davant d’un grup de nens i pares. El pares criden: “Comunistes, maoistes, anarquistes”. Arriba el Cos de Policia i emmanilla els titellaires.

Segon acte. S’hi veu un jutge d’aspecte cavernós amb un enorme Codi Penal a la mà i un fiscal arrugat que tenen al davant la llibertat d’expressió custodiada per dos policies grisos i amb bigoti.

Fiscal: A la garjola, a la garjola!

Jutge: Així que una obra de titelles on pengen un jutge, violen una monja... I què més?

Policia 1: Doncs tenien una mandonguilla bomba. A més tenien una pancarta enorme de deu centímetres per deu centímetres en què hi deia “Gora Alka-Eta”.

Jutge: Ja ho veig, així que cridant visques a una organització clarament terrorista. Què s’ha cregut aquesta perdulària, pollosa llibertat d’expressió. Creu que pot dir el que li sembla, que pot pensar el que li sembla, que pot ridiculitzar els suprems poders del tot suprem i màxim suprem? Teatre, teatre. Més IVA us posaria jo. Ara veureu. A la gàrgola per analtajament terroric, terrorístic, tretrotririmes... terrorista, collons!

Tercer acte. Un senyora grossa i lletja amb una peineta valenciana i amb un micròfon a la mà crida: “Això es intolerable. La llibertat d’expressió amenaça la democràcia. La nostra alcaldessa ha de dimitir i amb ella han de dimitir tots els que l’acompanyen i a més cal il·legalitzar-la a ella, el partit i el seu gos”. Un presentador de televisió li roba el micròfon: “Els radicals amenacen de destruir el poder totèmic que hem ostentat fins ara introduint titelles terroristes a l’Estat, però no ho aconseguiran. El pes de la llei i els culs dels senyors magistrats cauran sobre la llibertat d’expressió fins a aniquilar-la”. Un home jove amb corbata li roba el micròfon: “Estic completament d’acord amb aquells que estan d’acord que l’acord es l’únic acord possible i a més es necessari. Vull dir, a la garjola”.

Quart acte. Un gran nombre de titelles davant del balcó de l’Ajuntament criden: “Llibertat per a la llibertat d’expressió. Torna la torna?” S’obre el balcó i surt la llibertat d’expressió: “No han pogut amb nosaltres. Hem salvat la ficció”. Tot plegat era una obra de teatre de titelles. Una farsa ridícula amb força personatges ridículs. Visca la imaginació.

Teló.