Publicitat
Publicitat

LITERATURA

L'editorial Blackie Books publica 'Cómo caza un dromedario'

La singularitat narrativa de Víctor Nubla, recopilada

Fa pràcticament una dècada que el músic Víctor Nubla s'autoedita els textos a Biblioteca para Misántropos. L'equip de Blackie Books l'ha convençut per fer-ne una antologia exhaustiva i molt interessant.

"Tots hem començat fent frases llarguíssimes: el temps ajuda a condensar -diu el músic i escriptor Víctor Nubla, nascut a Barcelona l'any 1956-. Ara per ara, el meu gran esforç és el de la síntesi. La pràctica del columnisme m'ha ajudat molt, en aquest sentit, i també la lectura de llibres bons".

El viatge entre el surrealisme explosiu de Tratado sobre los frenos (1997) i la ciència-ficció meticulosa -menys allunyada de la realitat del que en un primer moment pot semblar- dels tres exorelats que encapçalen el volum, escrits entre el 2008 i el 2010, és una bona prova de la concreció de les intencions de Nubla.

Casualitats increïbles

"Alguns dels meus textos neixen a partir de petites epifanies que tinc pel carrer -admet l'escriptor-. De cop i volta pares atenció en algun detall que t'havia passat desapercebut i et quedes del tot perplex. Ensayo contra la rueda va néixer a partir de l'observació d'una sèrie de concatenacions històriques: el meteorit que va acabar amb els dinosaures va permetre que milions d'anys després aquests animals acabessin configurant els combustibles fòssils, que encara ara són fonamentals per a la nostra societat. La nostra civilització està basada en un cúmul de casualitats tan increïbles que se'm fa sorprenent que haguem arribat fins aquí".

Més enllà del contingut singular i sorprenent dels seus textos, Víctor Nubla està convençut que alguns tenen aplicacions pràctiques. És el cas de Sistemas de interpretación del mundo (2003) i un inèdit brillant, Sistemas de señales , en què Nubla observa el seu entorn visual, acústic, gestual i olfactiu "amb aparença d'exhaustivitat i voluntat de convèncer el lector". Caldria afegir-hi que el sentit de l'humor, molt ben dosificat i gens gratuït, condimenta les interpretacions: "L'olor de cuina no és única ni tampoc seqüencial -s'hi pot llegir-. Val a dir que no totes les cuines fan la mateixa olor ni tampoc la fan de la mateixa manera, cosa que la converteix en un dels senyals més culturals dels que expliquem. Cal fer notar que no ens referim a l'olor de l'habitació o estança anomenada cuina, sinó a l'activitat que es coneix amb el mateix nom".

Nubla no escriu a la velocitat de la llum, però els resultats són òptims: els contes i assaigs de Cómo caza un dromedario transmeten una estranya serenor i donen coherència a una multiplicitat considerable d'interessos i registres.

Més continguts de