Un sumari de la violència dels nostres dies
Barcelona‘Estació Terminus’ FESTIVAL GREC.
MERCAT DE LES FLORS 4 DE JULIOL
La nostra època és la més violenta de la història de la humanitat? El que és segur és que tenim més consciència de la presència de la violència en la nostra societat i que el que fa anys no transcendia ara ens arriba amb tota la promptitud que ofereixen els mitjans de comunicació. Magda Puyo i Ramon Simó han reunit a Estació Terminus una mena de sumari internacional de la violència, des de la individual i domèstica del masclisme i la xenofòbia fins a la col·lectiva del terrorisme, en un espectacle valent i ben organitzat que reivindica la necessitat de fer saber les coses, malgrat que els continguts resultin força obvis i poc originals i que la simplicitat del discurs s’imposi sobre la possibilitat de commoure’ns, de colpir-nos. Sí que és original la posada en escena d’aquest mosaic molt ben ambientat pel disseny de so en directe de Judit Farrés i on francament veiem més la mà de Puyo que la de Simó. Una estació, cutre, on els viatgers/intèrprets circulen entre els espectadors/viatgers amb els quals en algunes escenes interactuen és un bon marc per recollir aquest manat d’històries que inclou fins i tot una recreació d’un atemptat terrorista en un avió a la manera del cinema catastrofista nord-americà.
L’obra no aporta gran cosa com a mirada a la nostra societat, però és un entretingut exercici molt ben interpretat i amb una adient dramatúrgia contemporània de coreografies, vídeos i textos de diversa procedència, entre els quals hi ha un extracte del llibre d’Anna Teixidor Combatents en nom d’Al·là que recull testimonis d’homes i dones que s’han incorporat a la jihad. Testimonis, almenys el del Tarek, que evidencien l’estupidesa de l’ésser humà.
