Els tuits il·lustrats d’un deportat a Mauthausen
Carlos Hernández va difondre la història del seu oncle per Twitter i ara l’explica en un còmic
Barcelona“La primera rebuda, desagradable de debò, va ser trobar-nos amb altres espanyols que eren al camp des de feia uns quants mesos: eren veritables esquelets. Feien molta pena. Estaven completament desnodrits, amb les cares plenes de crostes, de cops, de blaus. Tots coixejaven”, va explicar Joaquim Amat-Piniella a l’escriptora Montserrat Roig quan ella li va preguntar sobre Mauthausen per escriure Els catalans als camps nazis. Antonio Hernández Marín va ser un dels altres 9.300 espanyols que va patir l’infern nazi. El seu nebot, el periodista Carlos Hernández de Miguel, va començar a indagar en la seva història i va voler saber més sobre els deportats espanyols. El resultat de les seves investigacions va ser Los últimos españoles de Mauthausen (Ediciones B).
El preocupava, però, que el llibre arribés només a un públic molt reduït i va decidir explicar la història de l’oncle a través de Twitter. Hernández es va posar a la pell del seu oncle, tuitejava amb el nom @deportado4443, i va explicar la seva història en viu i en directe, com si estigués a Mauthausen. Ara, els tuits, amb il·lustracions de Ioannes Ensis, s’han convertit en el còmic Deportado 4443. Sus tuits ilustrados: “ Al Twitter vam arribar a tenir 50.000 seguidors i més de la meitat eren joves. Rebia moltes reaccions, i algunes de molt impactants, s’hi implicaven molt emocionalment”, assegura Hernández.
El periodista explica que a vegades rebia tuits de familiars de deportats que demanaven al deportat 4443 que cuidés i protegís els seus avis o els seus oncles. El deportat 4443 va rebre pocs atacs d’aquells que neguen l’Holocaust: “Només vuit o deu. Però els altres seguidors del Twitter els van anihilar, jo no vaig haver de fer res”, diu Hernández. També el van començar a seguir avis que s’apuntaven per primera vegada el Twitter per poder seguir la història d’Antonio Hernández.
Les fotografies de Boix
Un dels personatges que surt al còmic és el fotògraf català Francesc Boix. Algunes de les il·lustracions s’han inspirat en les fotografies que Boix va aconseguir robar dels laboratoris de les SS i va amagar perquè més tard servissin com a proves als judicis de Nuremberg. En altres casos no hi havia proves gràfiques. Per il·lustrar com els presoners carregaven pedres enormes per les escales de la pedrera de Mauthausen, Ensis va haver de fer servir la imaginació. També dibuixa les presoneres de Ravensbrück i molts altres deportats: Jacinto Cortés, Juan Aznar, Maeso, Vicente Delgado...
Hi ha escenes terribles, com l’última mirada i el somriure d’una nena que porten a les càmeres de gas, presoners desesperats que es llencen contra les filferrades electrificades o els afusellaments. Antonio Hernández va sobreviure -ahir va fer 72 anys de l’alliberament del camp- i es va establir a Ivry-sur-Seine, als afores de París. Als anys seixanta, amb passaport francès, va tornar a Múrcia per veure la seva família, però no es va voler quedar a l’Espanya franquista. Va morir a l’exili francès.
